Unes 150 persones van assistir, ahir, dijous 26 de setembre, a la jornada Camí a la regularització: formació i ocupació per a tothom, celebrada per Càritas a la seu de Barcelona Activa. Durant la jornada, l’entitat ha volgut fer valdre la importància de comptar amb el teixit social i econòmic per aconseguir que les persones en situació administrativa irregular puguin regularitzar la seva situació.
David Moya, nou director general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya ha apuntat que a Catalunya s’estima que hi ha unes 190.000 persones en situació administrativa irregular, i que aquesta situació genera processos d’exclusió social, econòmica i jurídica. “Ens preocupen especialment les persones que viuen en situació de carrer o els temporers. Des d’aquesta direcció general ens esforçarem per mitigar tots els aspectes lligats a la irregularitat”, ha indicat. En aquest sentit, Moya ha afirmat que aquesta feina cal fer-la amb els ens municipals, però també amb el suport de les entitats socials que treballen sobre el terreny, com és el cas de Càritas. +
Càritas ha alertat que cada vegada són més les persones que els demanen ajuda i que es troben en situació administrativa irregular. “Durant el 2023, el 55% de les persones que vam atendre es trobaven en aquesta situació, 30 punts més que l’any 2017”, ha alertat Elisabet Ureña, cap del programa de migració de Càritas Barcelona. Ureña ha indicat que és la primera vegada que les persones en situació irregular representen més de la meitat de les persones ateses per Càritas Barcelona, i que això demostra que és un fenomen creixent, que cal abordar immediatament. “La irregularitat administrativa provoca vulnerabilitat, un risc elevat de caure en l’exclusió: treball precari, dificultats d’accés a un habitatge digne, dificultats d’accés al padró, dificultats d’accés a serveis socials... Tot això fa que aquestes persones siguin invisibles, tractades com a ciutadans de segona”, ha explicat.
Càritas ha recordat que, segons el darrer informe FOESSA de 2022, la nacionalitat té un paper clau a l’hora d’agreujar les situacions de pobresa. La prevalença de l’exclusió entre les persones de nacionalitat estrangera, encara que no es trobin en situació administrativa irregular, multiplica per 3,2 la de les persones de nacionalitat espanyola . Així, el 72% de les persones de nacionalitat estrangera de la diòcesi de Barcelona es troben en exclusió social. Tot i aquest context, Ureña ha defensat que hi ha xifres per l’esperança, i que la jornada n’és una bona mostra. “Durant el 2023, a Càritas hem tramitat 822 processos de regularització".
"Això no ho hem fet sols, sinó que comptem amb la complicitat i el suport d’empreses, administracions i entitats que creuen en la inserció laboral com una eina per aconseguir que les persones puguin regularitzar-se”, ha afirmat. Durant la jornada, empreses, entitats i cooperatives com Biciclot, Mitie Facilities Services S.A., la Fundació Intermèdia
o Sinergia, Team & Training, S.L. han pogut compartir la seva experiència a l’hora d’oferir oportunitats a persones migrants per regularitzar-se, tot posant de manifest les dificultats burocràtiques que hi ha per dur-ho a terme.
Per Ureña, el teixit econòmic és una peça imprescindible per donar esperança a les persones que cerquen una oportunitat laboral. “La responsabilitat social corporativa és un dels motius per comptar amb la implicació de les empreses en aquesta contractació, però també cal fer valdre que les persones contractades, malgrat la seva situació administrativa, són competents, capaces, professionals i que aporten valor afegit als seus llocs de treball”, ha dit. En aquest sentit, ha explicat que el 40% de les persones acompanyades des dels espais de cerca de feina de Càritas, per exemple tenen estudis secundaris i superiors. “No podem perdre el talent de persones formades que es troben en economia submergida, i per això demanem que es continuïn impulsant polítiques com l’ACOL, l’arrelament per formació i s’avanci en un menor temps d’espera i gratuïtat per les homologacions d’estudis”, ha demanat.
Finalment, Amèlia de Juan, cap d’acció social de Càritas Diocesana de Barcelona, ha fet una crida a erradicar i condemnar els discursos d’odi cap al diferent. “Són discursos que criminalitzen a persones que diàriament ens atenen al sector serveis, que tenen cura de la nostra gent gran, i que fan la feina que, en moltes ocasions, nosaltres no volem fer. Persones que han vingut cercant un futur millor. Cal que les persones en situació administrativa irregular sàpiguen que tenen uns drets, i que cal defensar-los fins a les últimes conseqüències”. De Juan ha recordat que a Catalunya hi ha 780.000 persones estrangeres treballant sobre un total de 3.800.000 ocupats “6 de cada 10 feines creades durant el 2023 a Catalunya van ser ocupades per persones migrants. Actualment, les persones migrants aporten el 10% dels ingressos que cada any recapta la Seguretat Social i només li suposen un 1% de la seva despesa”.
“Catalunya es pot permetre tant de talent desaprofitat? Tantes persones poden continuar condemnades a sobreviure de l’economia submergida o de les ajudes d’entitats com Càritas?”, s’ha preguntat la responsable d’acció social de Càritas Barcelona. Davant d’una ciutadania cada vegada més tancada en si mateixa, de Juan ha demanat esdevenir societat d’acollida. “El papa Joan Pau II deia que la condemna del racisme, la tutela de les minories, l’assistència als pròfugs i refugiats, la mobilització de la solidaritat internacional per a tots els necessitats no són més que aplicacions coherents del principi de la ciutadania mundial. Estem parlant de seguir un Jesús que es relacionava amb les persones que quedaven als marges. Es tracta de recuperar aquell missatge de Jesús, que era el d’acollir l’estranger, el diferent”, ha conclòs.
