ACNL’accés a l'habitatge ha esdevingut una de les principals problemàtiques a les quals les entitats socials han de fer front actualment. Càritas ha alertat que aquest dret essencial “s’està vulnerant” i ha apuntat que cada cop hi ha més persones que es troben en situació "d’exclusió residencial" que són incapaces de mantenir o accedir a una llar digna.
Míriam Feu, responsable de la realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona, en una entrevista ha assegurat que l'exemple més habitual del problema són famílies nouvingudes que no tenen cap altra sortida que viure en habitacions de relloguer. “Sovint són un pare, una mare i criatures, totes compartint pocs metres quadrats”, ha comentat Feu, que ha alertat que aquestes situacions “són la màxima inseguretat que pateixen aquestes persones perquè no disposen de contracte que pugui aportar-los una estabilitat i, a més, estan subjectes a les normes que els posi la persona que els relloga l’espai”.
Sovint, aquestes condicions són "abusives" perquè fan referència a necessitats i serveis bàsics. Feu comenta que "els estableixen un horari per a fer servir el lavabo o la cuina, no els permeten posar la rentadora sempre que els cal, els impedeixen dutxar-se amb aigua calenta o, fins i tot, fer ús de l’electricitat”.
Segons Càritas, més de 50.000 dels ciutadans usuaris dels seus serveis està vivint en habitacions rellogades, una realitat colpidora, i que en el cas de Càritas Barcelona representa el 51% del total d’usuaris que contacten amb ells.
Aposta pels recursos comunitaris
Càritas, davant d'aquest escenari i tot preveient que la tendència es mantindrà en els pròxims anys, ha decidit apostar pels espais polivalents amb recursos comunitaris. Es tracta de serveis d'acompanyament a la salut i prevenció i estan adreçats a persones que es troben en risc d’exclusió residencial. Ofereixen dutxes, cuina, rentadores i assecadores, i sales per descansar, fer un cafè, o intercanviar experiències amb altres individus que es troben en situacions similars.
Míriam Feu apunta que "aquests projectes també busquen esdevenir un espai de trobada on els usuaris puguin relacionar-se i crear una xarxa per combatre la sensació de sentir-se sols o exclosos”. Feu ha posat l’accent en la necessitat que té l’ésser humà de pertànyer a una comunitat: “Això t’acaba enfortint i t’aporta eines per tirar endavant”, ha considerat.
Actualment, Càritas disposa de set recursos d’aquestes característiques repartits arreu del territori, però l’objectiu de l’entitat és seguir-ne posant en marxa de forma progressiva.
Una "odissea" per tenir la roba neta
Isabel García, una veïna peruana de 64 anys que viu de relloguer amb la seva filla i la seva al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat, neta n’és un exemple. La dona ha relatat que cada dijous es desplaça des d'Hospitalet de Llobregat fins a Cornellà amb un carro de la compra ple de roba per poder fer la bugada. “El primer que ens van dir va ser que només podíem posar una rentadora i que havíem de tenir cura amb l’aigua que gastàvem per a dutxar-nos perquè s’hauria de pagar tot”, ha comentat.
García ha assegurat que poc després d'arribar a Catalunya va posar-se en contacte amb una diòcesi de Càritas de la zona gràcies a una coneguda. "Em va atendre una treballadora social i em va informar de totes les ajudes que hi havia", ha indicat. Així va ser com va assabentar-se de l’existència d’aquests espais amb serveis comunitaris. “Tan bon punt vaig saber que existien vaig apuntar-me per venir a fer ús de la rentadora”, ha explicat la dona.
La història d'aquesta hospitalenca és similar a la de molts altres ciutadans que han deixat enrere el seu país d'origen a la recerca de noves oportunitats. En el seu cas, va venir a Catalunya seguint la seva filla, que va abandonar el Perú ara fa tres anys. Ha reconegut que sovint “s’idealitza Europa” i ha dit que quan va arribar va sentir-se “desencantada”.
Polítiques d'habitatge més fortes
Míriam Feu ha exigit a les administracions que impulsin polítiques públiques d’habitatge “fortes" i centrades en aquests col·lectius "més vulnerables". En aquest sentit, ha alertat que “el problema de l’habitatge és immens” i està “desbordant les entitats".
S’ha referit a la proposta del govern municipal de Barcelona per limitar a sis mesos la temporalitat dels recursos habitacionals d’emergència i ha considerat que “no es poden anar reduint els recursos perquè avui dia l’emergència supera les necessitats i totes les llistes d’espera i recursos disponibles”.
Ha reconegut que és un problema que va més enllà de l’esfera local, i ha demanat “coordinació” als governs estatals i autonòmics. “S’han de cobrir les emergències i treballar amb mirada a curt, mitjà i llarg termini”, ha valorat. Així, ha dit que a curt termini cal resoldre i acompanyar les situacions d’urgència.
Així mateix, ha demanat “sensibilitat” a la ciutadania i ha criticat els ajuntaments que posen traves a l’empadronament: "No tenir el padró vol dir no disposar de la principal porta d’entrada a molts drets i serveis", ha advertit.
