CR Mitja hora abans que comencés la Tribuna Joan Carrera aquest dimecres, el cardenal Jean-Paul Vesco anava saludant la gent que entrava a la sala del restaurant. Somriure distès, preguntes, encaixada de mans. Tota una tònica de proximitat que ha continuat durant tota la trobada, tan en discurs com en maneres. I és que el bisbe d'Alger i cardenal no s'ha estalviat les anècdotes, les frases contundents i la mirada oberta per parlar de com l'Església ha de ser més sinodal, incloure les dones, "eliminar el clericalisme" i passar "d'un paternalisme eclesial a la fraternitat espiritual".
Traduït simultàniament del francès pel monjo de Montserrat Pau Valls, i presentat per la periodista i responsable de comunicació de Vedruna Educació, Laura Mor, Vesco ha relatat com la configuració i història d'Alger ha configurat una manera de fer i ser Església a Algèria "més igualitària, paritària" i on els passos endavant "són irreversibles" per evitar que l'Església "corri el risc de convertir-se en anacrònica i desfasada".
Vesco ha començat la seva intervenció amb una presentació personal, destacant la seva trajectòria fora dels circuits habituals de formació eclesiàstica: “El meu vincle amb l’Església no es va forjar en un seminari; la meva maduresa es va tramar fora de l’àmbit eclesial”. Aquest passat singular li ha donat una perspectiva crítica sobre els models tradicionals de govern dins de l'Església. Segons ell, l’espiritualitat del germà preval per sobre de la del pare, "cal abandonar la paternitat espiritual quan es converteix en una estructura institucionalitzada", ha afirmat.
L'experiència de l'Església a Algèria
Durant la seva intervenció, Vesco ha fet un repàs de la història recent de l'Església catòlica a Algèria, destacant tres grans etapes des de la independència del país. Ha recordat la crida del cardenal Duval el 1962 perquè els religiosos i religioses es quedessin a Algèria després de l'exili massiu dels europeus. Aquest gest, que va semblar incomprensible per a molts, va ser “profètic”, ha afirmat Vesco, ja que va mantenir viva la presència cristiana en una societat que s’estava reconstruint.
El testimoni de l’Església en temps de conflicte, especialment durant la “dècada negra” (1990-2000), va ser, segons Vesco, el moment de màxima debilitat i, alhora, de màxima força evangèlica. “Entre el 1994 i el 1996, dinou membres de l'Església, inclosos set monjos de Tibhirine, van ser assassinats”, ha recordat amb certa emoció. Aquests fets, lluny de disminuir el seu compromís, van reforçar la seva missió en un context hostil: “El nostre testimoniatge ha estat més poderós quan l’Església ha tingut menys poder”.
Una Església sinodal
Vesco ha aprofitat la ponència per reflexionar sobre els canvis necessaris dins de l’Església global i sobre la sinodalitat. Ha posat en relleu l’aposta del papa Francesc per un model més obert i democràtic, afegint que “la responsabilitat dins l’Església augmenta alhora que es comparteix”. En aquest sentit, ha destacat com a la diòcesi d'Alger ja s'ha començat a aplicar aquesta visió, amb una major presència de laics, homes i dones, en llocs de decisió, i amb una cúria diocesana que compta amb més dones que homes.
“El que ahir semblava impensable s'ha convertit en una evidència”, ha sentenciat Vesco en relació amb aquesta transformació, assegurant que retrocedir en aquest procés ja no és una opció. Per a ell, la sinodalitat no és només un model de governança, sinó un camí per donar testimoni de la fraternitat al món.
El paper de les dones a l'Església
En un dels moments més aplaudits de la conferència, Vesco ha insistit en la necessitat d’incrementar la presència de les dones en posicions de responsabilitat dins l'Església. “Sense una participació molt més gran de les dones, l’Església corre el risc de convertir-se en antiquada, no atemporal, sinó anacrònica”, ha afirmat amb fermesa. Ha argumentat que la vocació de les dones dins l’Església no pot limitar-se a la complementarietat, sinó que cal reconèixer la seva alteritat.
Vesco ha tancat la seva intervenció afirmant que “la nostra Església hauria de pensar-se més com una comunitat de germans i germanes”, un model on la fraternitat i l'alteritat siguin els pilars fonamentals del futur eclesial.
Us podeu descarregar el text de conferència traduït al català aquí.
