En el magnífic article “El Nadal estult” el professor Jordi Llobet es pregunta ” ¿en quin lloc queda avui, la missa del gall, la celebració del naixament de Jesús, la seva circumcisió o la visita dels mags d’Orient, si tot això es posa al costat del frenesí comprador de gentils i creients”. Benet XVI, en la seva homilia de la missa del Gall digué una idea similar: “el Nadal s’ha convertit avui en una festa dels comerços, on les seves llums de pampallugues amaguen el misteri de la humilitat de Déu, que ens invita a la humilitat i a la sencillesa”.
En uns moments de crisi econòmica profunda fora bo recuperar algunes de les tradicions que han vertebrar des de temps la identitat del nostre poble. A Catalunya, els regals nadalencs anaven associat a la vinguda dels Reis Mags d’Orient. El tió, personatge popular i complementari, es limitava a subministrar els torrons i llaminadures pròpies del dia de Nadal. Aquesta era la tradició, fins que els interessos comercials, enlluernats pel consum, justificant-se amb molts arguments, introduïren la follia dels regals de Nadal. Res més lluny del que era la tradició catalana.
Però ara, quan les festes de Nadal recorden a molta gent que són més pobres, molt més pobres, pot ser caldria girar el cap i adonar-nos que, pot ser ens aniria millor per l’austeritat que la realitat imposa si descobríssim el sentit comú de les nostres tradicions. De tal manera que, tot i l’estupidesa dels darrers anys, tornéssim a recuperar el costum de que els nens (i els grans) esperéssim els regals que duen els Reis d’Orient i piquéssim fort el tió perquè ens delités amb els dolços del dia de Nadal.
