La Maria viu al carrer. És una dona de mitjana edat. Sempre neta, portant el sac de dormir i una motxilla. No beu, no fuma, no te parella, és molt amable i coneix a la perfecció tot el que cal fer per esmorzar, dinar, sopar, comunicar-se per correu electrònic...etc. S’ha recorregut Barcelona de dalt a baix infinites vegades.
De tant en tant conversem. Parla sobre tot dels seus companys del carrer, del més grans i especialment dels joves de tota Europa que cerquen a Barcelona un clima i unes atraccions que no troben en altres ciutats. En coneix a molts; quan pot els ajuda a anar al metge,... a Arrels. Els acompanya com una més d’aquest col·lectiu que va creixent dia a dia.
Evidentment la Maria és confident d’aquestes vides. Sap escoltar i s’identifica per comprendre des de dins. Molts cops li han preguntat qui és, què hi fa al carrer, perquè no beu i no s’aparella ni que sigui per a passar una nit,....etc. Ella sempre respon el mateix: “Oi que jo no et pregunto a tu? Oi que tots tenim un passat? Doncs el meu no vull explicar-lo”. És un argument profundament respectat. Qui més qui menys sap la seva vida, i a vegades la vol guardar fins defensar-la.
Quan la Maria marxa del meu despatx resto una mica tocat per dins. “Jo aniré a casa, em trobaré amb els meus companys, soparem, comentarem, ... i ella, la Maria, on dormirà aquesta nit , quins drames humans haurà d’acompanyar...?“. Ja al metro, de camí cap a la comunitat, prego per ella i per la gent del carrer. Sento que de forma senzilla i anònima Jesús es fa present en els carrers de Barcelona, en la Maria A. S.
