Tornar a plorar*
Les llàgrimes s’acumulen als ulls.
Sembla com si no s’atrevissin a sortir per respecte a les que ja han sortit.
Ens han fet tornar a plorar.
Un nou atemptat ha multiplicat les víctimes fins a una xifra sempre inacceptable.
Ni que reduïssin les víctimes a una sola continuaria sent inacceptable.
El comú dels mortals, és a dir: la majoria de nosaltres, escolta les explicacions d’uns i altres, les anàlisis dels experts i les paraules, no sempre a l’alçada de les circumstàncies, de determinats polítics; amb llàgrimes als ulls i al cor.
No és hora ni de retrets ni de d’aprofitar el moment en benefici de les idees o dels interessos propis.
És l’hora del respecte.
Respectem les víctimes.
Respectem els seus familiars.
Respectem-nos a nosaltres mateixos com a part d’una societat trasbalsada.
Ara toca respecte.
Respecte pel nostre propi plor.
*, En memòria dels atemptats a Nice (14 juliol 2016)
