La història ens assenyala amb el dit. L’Església, les Esglésies i les Confessions Religioses, en general, no hem estat sempre agents de pau. Ens hem traït a nosaltres mateixos i hem traït el que prediquem tots aquells cops que hem caigut en la temptació de voler el poder terrenal o tots aquells cops que hem cregut que estem per sobre dels poders terrenals.
Per aquesta raó, cal posar en valor quan les religions, o una part de les religions, aquelles que coneixem com a religions del llibre o religions abrahàmiques; ens apleguem per proclamar, juntes, els camins de la pau; per denunciar, plegades, les maquinacions de la guerra; i per afirmar, convençudes, que tota religió és i ha de ser agent de pau.
La pau, i la pau activa, és i ha de ser un patrimoni de les confessions religioses. Les confessions religioses som agents de pau i ens correspon a nosaltres viure d’acord amb aquest principi. Ens cal encarnar la pau per poder ser portadors de pau.
Grups
