A l’antiga Vil·la de Gràcia, quan aquesta encara no s’havia incorporat a la ciutat de Barcelona-ho va fer l’any 1897- va néixer, ara fa 140 anys, l’Església Evangèlica del carrer Terol.
La història d’aquesta Església forma part de la història de la ciutat de Barcelona i de la història del protestantisme a Catalunya. Ha estat testimoni, ignorat per la resta de la societat, del resultat del triomf de la Revolució Gloriosa de l’any 1868, de la primera i de la segona República, de les dictadures Primo de Rivera i del general Franco, de la guerra civil i de la llarguíssima postguerra, de l’arribada de la democràcia, la Generalitat i l’Estatut -per citar algunes de les fites més rellevants-.
Durant tots aquests anys, l’Església del carrer Terol ha viscut l’experiència de la persecució, la resistència, l’exclusió social, la tolerància i la llibertat religiosa, amb intensitats diferents i segons el moment polític de la època.
Avui, quan ho recordem, hem de fer un esment especial a la capacitat de resistència d’aquesta Església que va saber, i continua sabent, com viure la fe des de la fidelitat a Déu en mig d’un entorn ahir hostil i avui gairebé indiferent.
