Les grans figures del protestantisme són els grans desconeguts entre nosaltres. Entre propis i entre estranys. Per a uns, perquè “no eren dels seus” i per a altres, “perquè no formaven part de la nostra història immediata”. Calví no ha estat una excepció. Per aquesta raó “Néixer de nou”, que actualment s’emet pel Canal 33 de la TDT, ha volgut destinar el programa del darrer diumenge de desembre a difondre la figura de Joan Calví, 1509-1564, amb motiu de la celebració del 500 aniversari del seu naixement.
Calví ha estat entre nosaltres, històricament parlant, o bé ignorat o bé maltractat. Ha calgut esperar l’any 1971, de la meritòria mà de Ricard Giralt-Miracle, amb la seva iniciativa de Producciones Editoriales del Nordeste, per poder disposar d’una primera Antologia sobre la vida i el pensament d’aquest gran teòleg protestant. Encara conservo com un tresor el llibre dedicat al meu pare que l’autor de l’Antologia, el Dr. Manuel Gutiérrez Marín, li va regalar el dia de la seva presentació.
La primera mirada no protestant que entre nosaltres va tractar objectivament la figura de Joan Calví fou Joan Gomis quan, l’any 1993, va publicar, editat per Planeta, “Calvino, una vida por la Reforma”.
