Enguany fa 35 anys que va néixer el Consell Evangèlic de Catalunya. O dit amb altres paraules: des de fa 35 anys estem formant part de la història d’aquest país.
La nostra és una història entre silenciada i amagada. Silenciada, perquè no hi ha gaire interès en donar-la a conèixer per part d’alguns. Amagada, perquè és majoritàriament desconeguda.
Què podem fer contra aquesta situació?
Hi ha un parell de coses que podem fer.
Una part ens correspon als protestants: donar a conèixer, bo i millor, aquesta història entre la nostra pròpia gent. I aquest serà un dels reptes que haurem d’afrontar en la commemoració del 500 aniversari del sorgiment de la Reforma Protestant: Promoure exposicions, conferències i tot tipus de manifestacions culturals que ens ajudin a recuperar la memòria històrica. Aquesta és, i ha de ser, bona part de la tasca dels pròxims anys.
Sense oblidar que part de la història d’aquest país també ha estat escrita per l’Església Protestant i que la història comuna mai no serà completa si no s’inclou la nostra història,
Però també hi ha una part que correspon a les administracions.
Com a ciutadans d’aquest país tenim dret a què, des de les diverses administracions, es promogui la difusió del protestantisme com a fet històric.
I aquest dret no és només un dret de la comunitat protestant, sinó de tota la nostra societat.
És evident que no podem demanar, i no demanem, a les administracions que promoguin la fe protestant. Aquesta és una tasca que correspon, en exclusiva, a aquesta Església. Però el que sí cal esperar són les seves iniciatives en la difusió del protestantisme com a fet històric.
El que vull remarcar és la necessitat que les diverses administracions preguin les seves pròpies iniciatives tot tenint-nos en compte als implicats -per evitar que el resultat final sigui contrari al que cal esperar-.
Cal esperar les iniciatives de les diverses manifestacions per difondre un esdeveniment històric que va canviar l’Europa del seu temps i, com a conseqüència, que va canviar la resta del món -fins el moment actual-.
Tenim una bona causa. Ara cal esperar una bona resposta.
