(Josep Maria Domingo) És un goig poder felicitar a mossèn Rovira Belloso, un dels pilars de la teologia i de la vida eclesial de Catalunya. Segurament que la seva faceta principal és la de teòleg, però també fa de molt bon remarcar la seva dedicació directa a la pastoral –tants anys formant equip parroquial amb mossèn Casimir Martí– al barri del Gornal a l’Hospitalet de Llobregat. I sempre, acompanyant i precedint i valorant l’acció, la dedicació àrdua i constant a la reflexió, de manera que la seva teologia ha estat sobretot una teologia pastoral en el sentit més ple.
En aquesta avinentesa dels 90 anys podem posar-hi una mica d’humor recordant bonhomiosament una anècdota que vaig sentir explicar a mossèn Frederic Ràfols (acs) íntim amic de mossèn Rovira des dels anys de joventut: Eren tots dos a Roma, al final dels estudis, mossèn Rovira acabava de defensar la tesi de doctorat a la Gregoriana. Al rector d’aquell moment del Colegio Español li agradava de pronosticar el futur dels alumnes: “tu, para professor en el seminario”; “tu, para el gobierno en la cúria”; i quan va arribar al nostre flamant doctor li va profetitzar: “tu, Rovira, para la Pastoral!”. No cal dir que en la ment de l’il·lustre rector aquesta destinació ocupava un lloc més aviat modest en l’escalafó de mèrits i apreciacions de les qualitats intel·lectuals dels alumnes... Vista la trajectòria del professor Rovira Belloso pietosament podem dir d’aquell rector: que santa Llúcia...
Doncs sí, mossèn Rovira, vostè “para la pastoral...!”. No només ha estat un teòleg completíssim com a professor i pensador i escriptor, indispensable en la vida acadèmica i intel·lectual de l’església catalana dels darrer mig segle, sinó que també i no malgrat això, ha estat un pastor i un orientador de la vida i l’acció de l’església en la seva missió principal d’evangelitzar i guiar el poble cap a la trobada amb Crist. Gràcies de cor mossèn Rovira!
Josep M. Domingo, CEP (Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes).
