(David Jou) De les moltes obres de mossèn Rovira, la que m’influí en un moment més decisiu per a mi fou Fe i cultura al nostre temps (1987). Em va impressionar que la teologia pogués contribuir a examinar amb tanta perspicàcia la cultura i la societat del nostre temps, la nostra actualitat social, i diverses qüestions centrals del pols cultural del nostre país. Em va atreure que això no es fes des d’una Església intemporal i en possessió de totes les seguretats, sinó des d’una Església que, preguntant-se per la cultura, explorava alhora com expressar creativament la fe en el context cultural concret.
Aquell llibre va eixamplar –ja per sempre- la meva visió del dinamisme de la cultura i el dinamisme de la fe, en interacció mútua, potencialment conflictiva però ambiciosament fecunda. Em va fer més conscient de qüestions que han anat esdevenint cada vegada més rellevants per a la meva activitat més o menys cultural.
Crec que, entre d’altres aspectes teològicament més essencials, mossèn Rovira ha contribuït a que un cert nombre de persones vegéssim la teologia no tan sols centrada en aspectes subtilíssims i acadèmics de la visió de Déu, sinó també com un esforç viu, actual i compromès de comprendre una realitat molt àmplia sense negligir Déu com a referència bàsica.
David Jou és físic i poeta. Catedràtic de la UAB.
