En un comentari anterior ja vaig parlar (
aquí) de l'
oportunitat que, a parer meu, significava
la visita de Benet XVI a Barcelona. Des del punt de vista dels
desafiaments actuals, pels quals el Papa ha fet i farà una
aportació intel·lectual de primer ordre, i que Catalunya hauria de continuar en el seu context. Des del punt de vista de la
fermesa davant els pecats de l'Església, denunciant els abusos sexuals i actuant contra els seus autors, cosa que tothom silencia. Des del punt de vista d'un altre dels clamorosos silencis: e
l treball diari de milers imilers de voluntaris, religiosos o laics, per atendre multitud de precarietats que genera la nostra societat i que no resol: atenció a les prostitutes o als sense sostre, ajut als més pobres, acolliment als immigrants o -com el cas que visitarà el Sant Pare-, dedicació als malalts, per exemple. Des del punt de vista de
reivindicar l'aportació catalana al món, en forma de la seva singularitat, del seu art i del seu model social, a les portes d'unes eleccions que alguns aprofiten per rebaixar l'autoestima. O l'aportació catalana
per compartir valors amb la religió, contra el que es diu massa sovint, com va
explicar molt bé el President Montilla a la recent trobada de Sant Egidi, a Barcelona. I també des del punt de vista, per què no,
de la projecció de Barcelona i Catalunya com a 'marques', amb 'retorn de la inversió' inclosos, com apuntava Marta Nin a
CatalunyaReligio.cat en una
catalaníssima reflexió.