Aquests dies ha nascut un portal nou, CatalunyaReligio.cat, dirigit per Jordi Llisterri, que ho explica al seu bloc de manera molt expressiva: venim passar-nos-ho bé. Com que a mi, passar-m'ho bé, m'agrada, suposo que com tothom, de seguida que me'n van parlar em vaig oferir a col·laborar-hi. Crec que internet és un bon lloc per donar a conèixer quelcom que és molt amagat (i poc entès): la realitat religiosa de Catalunya, un dels països europeus (i la comunitat autònoma espanyola) on hi ha menys gent que s'hi senti, de religiós, segons les enquestes.
De manera que alguns posts de www.ramonbassas.cat els trobareu www.catalunyareligio.cat (abans o després, no ho sé) i alguna cosa més.
Deia que Catalunya -en teoria, Juliana parla del catolicisme difús- hi ha una baixa identificació amb posicions religioses. La història és la que és i una sèrie de factors deuen haver convingut: la similitud amb altres països europeus, l'abolició del llenguatge simbòlic, la crisi de la transmissió intergeneracional i cultural de la fe, el biaix mediàtic de les informacions de caràcter religiós (sexe i carcúndia), l'aversió a tot el que tingui caràcter eclesial, etcètera. Hi ha força llibres i estudis que en parlen, com aquest de Lluís Duch.
