Sants Sopars
(escrit per al Dissabte Sant)
Tinc una predilecció pel símbol de la taula parada: hi
penso per
Nadal, quan veig un
bodegó del
Barroc o quan em vénen a la memòria les paràboles de l'Evangeli: la taula està parada, el món està per fer, la vida per recórrer. M'agrada perquè, com a símbol, reuneix més elements que no tan sols el del convit a l'acció: hi haurà comensals, serà plaent (o no), ens agermanarà, disposarem del menjar i dels fruits, etcètera.
Un dels símbols de la Setmana Santa (i des d'aquí com a símbol universal) és el Sant Sopar: s'hi representa Jesús amb els dotze apòstols la nit abans del seu apresament: celebren la Pasqua jueva, s'hi produeix intimitat i traïdoria i s'hi funda el símbol de la comunió en la cultura cristiana. És a dir, des d'aleshores, el pa i el vi consagrats (transformats en símbol, en record i presència alhora) ens converteixen en mediadors entre la realitat i el transcendent.
Un article a
El País aprofita la recent
investigació segons la qual els hàbits alimentaris han tendit a la ingesta del més del doble del menjar en els àpats, seguint les representacions dels sants sopars que ens brinda l'art, per acostar-nos a aquesta icona des d'aquesta curiosa perspectiva. Recomana també el libre
Última cena (Ed. Phaidos, 2007) en el que hi havia les nombroses versions pictòriques. Dijous passat, Marta Nin comentava a
CatalunyaReligió.cat la primera imatge que se'n coneix i feina nota la presència femenina a la taula, presència que s'ha anat esborrant. Un
post en un altre bloc recull les més modernes, així com aquelles que s'integren a la cultura de masses actual; us el recomano perquè vegeu la capacitat que té aquesta imatge per renovar-se en nombrosos contextos. La més recent, l'anunci de la darrera (crec) temporada de la sèrie
Lost (foto de la dreta). Jo afegeixo la foto de promoció de la sèrie
Galactica (foto superior, mig) o el darrer disc de la banda catalana de
hardcore Standstill (foto superior, esquerre).
També us recomano, al respecte, i de publicació recent, aquesta foto treta de l'ABC [aquí] o aquest breu post de Raimon Ribera [aquí].
Tot a la natura anuncia la Ressurrecció
Usa protector solar
(Escrit per Diumenge de Ressurrecció)
Avui manllevo un vídeo publicat al bloc del dominic Antonio Praena. Diu que és una bona manera d'anunciar la Ressurrecció. I per això us el deixo. Diu que "tot a la natura anuncia la Ressurrecció". Certament: els brots que sorgeixen de les branques seques, el des-centrament i les oportunitats que ofereix un simple "ligue", fixar-se en un detall tonto d'un quadre que n'està ple i que t'atrapa just perquè hi entris, perquè fugis de tu, admirar-se de la bellesa que hi ha al teu voltant, llevar-se deixant enrere les nits i la foscor, els gestos per als qui tens a prop... Tot anuncia que som a Pasqua. Bona Pasqua, doncs.
Ressurrecció
(escrit per Dilluns de Pasqua)
Siento que mi alma se encuentra perdida
que se juntan la noche y el día
siento que si te veo
terremotos recorren todo mi cuerpo
Haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
Antes de llegar siquiera a conocerte
mucho antes ya te quería
como lo inalcanzable sí, así, así te quería
Haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
tú haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
Quiero un mundo nuevo mi corazón
no lo compra el dinero
quiero palmas que acompañen a mi alma
Haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
tú haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
me devuelves de nuevo a la vida
Resurrección.
(Amaral, Resurrección. Vegeu la fitxa del Prega-Rock, aquí).