Salva Clarós és sindicalista
Cal fixar una retribució màxima interprofessional per evitar que les lleis del mercat acabin trencant la justa proporcionalitat entre el treball i el salari percebut per aquest treball. En física, el treball es mesura amb el quilovat hora. Es compleix que per escalfar una habitació el doble de gran es necessita el doble de quilovats hora, no 10 o 40 vegades més. És cert que no tots els treballs aporten el mateix valor, però la diferència d’algunes retribucions de polítics, directius, banquers i esportistes... en relació al mínim interprofessional no només escandalitza sinó que, aplicant el símil de la calefacció, es demostren altament ineficients. Ja no pel fet de si la feina està ben feta, sinó pel fet que la unitat de valor generada té un cost salarial enorme.
Deixem la física i anem a la política. Ara que sospesem els límits d’uns recursos més aviat exigus, hem d’entendre que les rendes del treball han de respondre prioritàriament a una distribució de la riquesa globalment produïda entre els membres de la comunitat, i no a l’apropiació arbitrària que en puguin fer alguns. L’exclusió forçosa del mercat de treball de pràcticament un 25% de la població activa obliga a replantejar de cap a peus la qüestió. Aquest és l’objecte de la política i no un altre.
