És evident que les paraules de Crist als evangelis tenen un sentit i una aplicació atemporals. Sempre cal tenir present l'època, els costums, les connotacions de les paraules, la traducció i situar-les en el temps... però la mentalitat humana no varia gaire.
Tot això em va venir al cap en llegir l'evangeli (Mat. 18; 21-35) en què un rei demanà comptes a un subordinat (ministre?) que li devia molts diners i que, com no els hi podia retornar, ordenà que el venguessin com esclau a ell i a tota la seva família. Més tard, compadit, li va perdonar el deute. En sortir el subordinar, doblement beneficiat, es va trobar un company que li devia una petita quantitat i, com que no li podia tornar, el va enviar a la presó. Assabentat el Rei, el va cridar i li va dir: "No t'havies de compadir del teu company com em vaig compadir jo de tu?" I el va posar en mans dels botxins. S'havia fet justícia.
Això s'està repetint ara, però no del tot. Els administradors (directors de bancs?) són "rescatats" i premiats amb jubilacions d'or. I ells escanyen el seus deutors, els pobres, fent-los fora dels seus pisos (que no podran vendre) i, a més, se'ls perllonga el deute.
Pau Hernández Prats
