Salvador Clarós és sindicalista de CCOO
No compro mai loteria. Pot semblar una excentricitat per la meva part atès que és un joc estès i popular però he de dir que veig en les loteries i jocs d’atzar un contrasentit. Recaptar entre molts per acumular en una minoria és just el contrari del que convé fer per reequilibrar i fer més justa la societat. Amb tot, la loteria es va crear com un instrument de recaptació de l’Estat. Jo més aviat estic per la pràctica contrària que consisteix a recaptar entre la minoria que li sobra, per repartir als qui els hi falta. Aquesta segona és la lògica que inspira la beneficència.
La socialdemocràcia ha assumit a través de la fiscalitat el reequilibri de les rendes procurant assegurar una cobertura mínima de les necessitats, que mai no és suficient. Recaptant impostos que redistribueix indirectament a través de la prestació de serveis com la salut, l’ensenyament... i de forma directa amb subsidis, pensions no contributives i altres percepcions, l’Estat evita fractures socials i corregeix o modera la desigualtat pròpia generada pel mercat. Ja no cal la beneficència, almenys en teoria!
No obstant, la crisi ens està retornant a estadis del passat. La descobertura social creada per la restricció econòmica de l’endeutament, i també la ideologia neoliberal dels governs actuals, està estimulant iniciatives de la ciutadania novament de beneficència a través de formes contemporànies: el banc d’aliments, el gran recapte, la marató de TV3... La finalitat és auxiliar franges de població cada vegada més àmplies que no poden cobrir necessitats bàsiques, o bé finançar projectes de recerca en moments de retallades a les universitat i centres públics. Torna la beneficència abans tan criticada per l’actitud paternalista i poc compromesa.
Les loteries tornen a créixer. Entre les que hi ha a Catalunya ara s’hi ha afegit la grossa de cap d’any. I els jocs d’atzar, els casinos, volen tornar a Catalunya (Eurovegas, Barcelona World), això sí, sense pagar impostos. El govern diu que, tot i les retallades i el deute públic, aviat reduirà impostos. Corren temps de crisi no només econòmica sinó també moral.
