(Jesús Renau, jesuïta) Sí, realment m’afecta. És com un horitzó que tinc present de formes diverses i en situacions variables. No vull restar al marge del que està passant. Llegeixo la premsa, veig la televisió, intento estar al corrent i fer-me una idea del què passa, de les causes, els efectes i les possibles sortides. En el barri on visc és patent la crisi i té rostres humans concrets. A cops fins em commou. És tema de pregària, de serenitat, de perseverança i de cap manera esdevenir desanimat o en ansietats que dificultin la lluita. L’any de la fe sobre tot ha de ser l’any dels testimonis reals, de la coherència i de les respostes obertes, senzilles, entenedores i respectuoses. Crec que vivim temps molt importants i que l’Esperit Sant ens mou a ser creatius, humils i pacients sense admetre cap mena de desànim o actitud deprimida. Com deia Juliana de Norwick, mística del segle XIII “sabem que tot acabarà bé”.
