Editorial 90
En la nostra trobada de l’1 de juny, la Quitèria ens recordava que L’Agulla va sorgir just quan Aznar va arribar al poder, el 1996, com a reacció davant d’una situació de retrocés polític i social que pressentíem llarga. I tot plegat en una Església encarcarada i en clar retrocés respecte al Concili. Era una manera de fer-nos visibles, si més no entre nosaltres, de reflexionar conjuntament, d’animar-nos a actuar, a enfortir-nos com a esquerra i com a Església, sense demagògies, i a partir del nostre compromís ciutadà i cristià. L’Agulla ha anat exercint com a punxó, amb esperit crític, aportant les experiències sempre creatives de les persones que ens llegeixen. Amb voluntat de canvi i des de la base.
Divuit anys més tard, la situació social, econòmica i política s’ha anat enrarint fins a extrems inimaginables i les institucions han perdut tota credibilitat. El canemàs sobre el qual hem anat teixint col·lectivament s’ha acabat esqueixant, a més de quedar obsolet. La precarització absoluta de les relacions laborals, per exemple, llastra qualsevol acció sindical. La major part dels partits polítics obtenen millors o pitjors resultats, però estan lluny d’assumir els canvis necessaris en la seva forma interna de funcionament. Entre nosaltres i a la resta d’Europa la xenofòbia creix de forma transversal i la sostenibilitat medioambiental deixa pas un economicisme cec, sord i irresponsable. S’intueixen nous camins, que generen resistències institucionals, sobre una realitat inflamable, com ha mostrat el recent conflicte de Can Vies. Calen nous processos constituents, en un sentit ampli, a Catalunya, Espanya i Europa per crear unes noves regles del joc, inclusives, participatives, solidàries i per fer-ho amb fermesa i en pau. Per a molts de nosaltres això significa trencar els nostres propis motllos per anar endavant, amb el repte, a més, de connectar de debò amb els més joves.
Potser ara el paper de L’Agulla, a més de continuar punxant, sigui el de cosir voluntats, aprofitar tot allò que ens uneix, treballar per la pau i per al diàleg, per la defensa dels més vulnerables, des de la pluralitat i amb els valors de l’Evangeli per fer aquest món nou que anhelem, sense por malgrat la incertesa que sempre suposa començar un nou camí.
