El filòsof i teòleg Francesc Torralba s'interroga sobre la naturalesa de la paraula creient i reclama fer un pas més enllà fugint de la dicotomia creients-no creients.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
En aquest bloc hi recullo impressions de tota mena, tot allò que no expresso en els meus llibres, ja sigui per por o per pudor, tot allò que em bull en el cap. Hi podeu trobar cròniques de viatges, meditacions espirituals, sentiments amagats que em couen molt endins i que sento necessitat d'expressar. En aquest bloc hi expresso allò que veig i sento, però també el que voldria veure i sentir alguna vegada.
Vaig néixer a Barcelona l’any 1967. Sóc doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i Doctorat) i doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment sóc Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. He publicat una cinquantena de llibres i he estat guardonat amb diferents premis d’assaig, entre els quals, cal destacar el Premi Josep Vallverdú, el Premi Joan Maragall i el Premi Serra i Moret. Part de la meva obra ha estat traduïda al castellà, al portuguès, al francès, a l’italià i a l’alemany. Participo activament en diversos mitjans de comunicació, col·laboro en el programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio i escric habitualment a l’Avui i La Vanguardia. Alguns dels meus últims llibres són: L’art de saber escoltar (2007), El sentit de la vida (2008) i Planta cara a la mort (2008).
