(Ramon Prat) L’ambient social actual és percebut per força gent, especialment pels més pobres, amb por, angoixa i una certa desconfiança en la capacitat d’obrir camins de futur. Aquesta situació té moltes causes, que cal analitzar en la seva complexitat. Tanmateix, em sembla que una de les causes rellevants és la manca d’un lideratge autèntic. En aquest breu article em proposo encetar una reflexió sobre la urgència de renovar el model de lideratge social, a tots els nivells.
Si mirem des del present cap al passat, per tal de preparar el futur, podem constatar que vivim les conseqüències d’alguns lideratges patològics com, per exemple, el lideratge autoritari i dictatorial, el lideratge corrupte, el lideratge del despotisme il·lustrat i del paternalisme, el lideratge sense criteri, ni claredat direccional, etc.
També, podem observar l’emergència d’un lideratge ètic i humanista, edificat sobre el fonament de l’autenticitat, i al servei de la dignitat de la persona i del bé comú. Aquests líders tenen en comú un tarannà, que podríem anomenar lideratge comunitari transformador. És un model que, a més de respectar la dignitat de les persones i de transmetre valors, fa el possible per superar el parany de l’aïllament del líder, però sense renunciar a la seva llibertat i a l’autenticitat d’ésser autor del projecte que porta entre mans. Val a dir que aquest estil de guiatge comunitari, malgrat els condicionaments interns i els interessos socials que s’hi oposen, és el ferment d’un nou moviment social que, tal vegada, podria ésser anomenat la revolució silenciosa de l’autenticitat.
El lideratge comunitari no és fàcil de conrear, perquè solament pot brollar de la maduresa personal integral i, per això, exigeix unes condicions de possibilitat. La primera condició és que el líder sigui conscient de les pròpies limitacions, i que solament les podrà superar mitjançant la cooperació del altres, si deixa que el complementin en les seves febleses. Aquesta primera condició, n’implica una segona, que és la de donar suport als membres de l’equip, per tal que ells, també, se sentin autors del projecte comú econòmic, polític, social, cultural o religiós. Una tercera condició d’aquest estil de lideratge consisteix en l’acompanyament dels membres de l’equip, per tal d’anar creant sinèrgies solidàries afectives, fruit de la comunicació, del discerniment compartit dels objectius i de la joia de servir la comunitat.
Em sembla que aquestes tres condicions poden ajudar el líder, i el seu equip, a aprendre dels encerts, però també dels errors. En aquest aprenentatge, els fets de cada dia esdevenen escola de lideratge, que permet transformar la por i la incertesa en confiança, arrelada en la saviesa i el realisme de la humilitat (humilitat ve de humus, que vol dir terra). Un exemple ben concret actual d’aquest model de lideratge comunitari transformador, és la praxi del papa Francesc.
El futur de la nostra societat urgeix aquest nou lideratge, que permetrà a la comunitat i als seus líders, volar cap al futur com un àguila que planeja vers l’horitzó i obre camins, i no pas com un gall controlador del poder, o un gall d'indi preocupat solament per la seva imatge.
Ramon Prat i Pons és vicari general de la diòcesi de Lleida
