(Josep Maria Domingo) No és un titular tremendista augurant grans mals en el moment actual que es viu a Catalunya. Encara que la situació és realment seriosa i ens manté en una barreja d’expectació, neguit, esperança, determinació, dignitat, respecte i molts més substantius i adjectius que cadascú pot afegir.
No, aquesta enumeració que posava al començament és una invitació a aixecar el cap i projectar la mirada més enllà del nostre entorn immediat. Allò que nosaltres vivim és molt important i ens té molt capficats, però la vida i el món són molt més grans, per al bé i per al mal.
Nosaltres volem un futur millor per al nostre país, per al jovent que va pujant i està bé que lluitem amb intel·ligència i respecte per poder-lo assolir. Però també hem de saber veure que al nostre voltant – i avui tot el món és el nostre veïnat, ho deia aquell de la comunicació “la aldea global” o aquell altre de la teologia “l’ampla món, la meva parròquia” al nostre voltant doncs hi ha molta gent i molts pobles que tenen unes condicions de vida tan precàries, un futur tan primparat que bé mereixen i reclamen tota la nostra atenció i solidaritat. Aquests dies han estat els huracans a les illes del Carib que han causat grans pèrdues humanes i materials entre les poblacions més pobres. També els terratrèmols repetits a Mèxic. Direu, són forces desfermades de la natura... sí és cert, però voleu dir que no hi té res a veure l’escalfament global del planeta en la intensitat d’aquests huracans ? no hi té res a veure que allà on es construeix sòlidament les víctimes són poquíssimes i en canvi, ala barris i ciutats de gent pobre els edificis cauen com si fossin casetes de fira, que gairebé ho són.
Avui ens fixem en això; la llista de problemes que demanen una acció solidària urgent i una transformació social es podria allargar malauradament: els refugiats – ara se’n parla menys, va a tongades; les guerres amb utilització despietada de nens i dones; les neteges ètniques i religioses; l’escalada verbal entre potències atòmiques... Vol dir que davant de tants problemes i tan grossos no hem de mobilitzar-nos i actuar per defensar el nostre país, per trobar una sortida digne al conflicte que se’ns planteja? És clar que sí que hem d’estar amatents i moure’ns com cadascú decideixi que és més oportú. Però a la vegada no hem d’oblidar que també ens cal allargar la mà i el cor als germans de prop i de lluny. Amb justícia, amb pau, amb respecte es podrà avançar de manera consistent. “Respecte” és una paraula molt important: vol dir mirar les persones i les coses dues vegades, amb veritable atenció. Només així guanyarem un futur millor per a tots.
Publicat al Full Parroquial de la Catedral Parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat.
