Giuseppe de Luca, l’editor i intel•lectual italià, va tenir una llarga relació epistolar amb Benedetto Croce. També va escriure sovint sobre l’obra crociana, si bé ho féu en termes ambivalents: mentre que, d’una banda, atacà durament i sota pseudònim algunes de les seves obres, de l’altra li palesava el seu reconeixement, afecte i admiració en la correspondència privada. Les seves dues ressenyes, de signe oposat, a «Per què no podem no dir-nos cristians» ens il•lustren no només la seva peculiar actitud intel•lectual, sinó també l’ambigüitat amb què el text va ser rebut en el context italià i europeu dels anys quaranta.