Les llums del carrer ja s’estenen per la ciutat. Són el preludi d’un esdeveniment.
Per molts aquest esdeveniment és un senyal de festa i els aparadors de les botigues ja s’afanyen en mostrar el millor dels seus productes. Un ham prou convincent del que ningú s’escapa.
Mentrestant, dins de moltes cases es preparen els pessebres, fins i tot ja es deixen veure en parcs, centres i en l’interior d’alguns recintes, competint amb altres costums que arrelen en el nostre país, no fa pas tant.
Intentem copsar el missatge que ve de lluny i que es fa difícil trobar-ho en ple carrer, on el soroll de la ciutat, no és el més propici per “escoltar la veu interior” i el busquem en el silenci.
Vulguem o no, ens convertim en “cercadors” del missatge que significa la “Bona Nova” aquell anunci que la tradició bíblica ens parla que els primers a escoltar-la, per la veu dels àngels, foren uns pastors que hi eren a prop de Betlem i per un estel, per aquells que venien de lluny, els tres Reis Mags, que la seguiren fins aquest mateix lloc. Tant els de prop com els de lluny hi són cridats a anar-hi.
Per molts, això queda molt lluny. Per d’altres el missatge es renova d’any en any, i el més esplèndid és quan el missatge té lloc en l’interior de la persona i ho rep com una renovació que il·lumina el seu sentir, un missatge ple d’uns valors que perduren en el temps i que, ni les preses, ni les més altes tecnologies ho poden desplaçar. Perquè la Bona Nova del Naixement de Jesucrist té la força de la Llum que il·lumina les tenebres i aquestes tenebres són, sobretot, les que estan instal·lades dins nostre: la por, l’egoisme, l’orgull i sobretot, l’amor, però l’amor propi.
Un cop més sabem que tenim l'oportunitat de trobar aquella escletxa de llum que ens ensenya el camí, el més convenient per a la nostra salut integral. Com aquell peregrí que, perdut enmig de la foscor de la nit, i dins de l’espessor del bosc, que no deixa veure la clariana, finalment entreveu una llum llunyana que l’indica que surt de la foscor i troba aquell lloc que li dona a veure pel camí per on va.
Quan parlem o escrivim, tenim el risc de la retòrica, de buscar les paraules, les més properes al cor que parla. I, sovint, ens adonem que millor és estar callat. Perquè el que cal és contemplar la bellesa que es desprèn del missatge més sublim com és el sentit del Naixement diví, que és la Llum, l’esperança que sempre, si estem atents, el pas del temps, sempre és l’avui. Allò que vivim, ara.
Si, estiguem atents i en silenci, perquè la Paraula que comporta el missatge de la Bona Nova, fa que, per uns moments sortim de la foscor dels nostres propis temors i un cop més, un any més, mentre estem en aquesta terra i en aquest món, podem gaudir d’allò que és excels i que és Bo, mentre plorem la malaurança de les guerres, la fam, la solitud i la mort violenta, tan lluny del Missatge de Nadal.
Si estem atents i en silenci, un cop més, no sigui que passi desapercebuda la veu dels àngels i la llum de l’estel. Que aquest Nadal sigui diferent perquè voldrà dir que la renovació que ve de dalt sigui en tots nosaltres i que, humilment podem clamar: que Jesús és nat i amb Ell el Consol que aplana el camí, perquè és portador de la Pau.
Estem en temps d’Advent, d’espera i de preparació. Contemplem la icona, mentre fem el pessebre, que, com diu Dostoievski: la bellesa salvarà el món.
