Comentari a ‘evangeli del 3er diumenge durant l’any. C
L’experiència creient del poble d’Israel va ser, en un primer moment, consignada oralment, posteriorment les tradicions orals passaren a ser escrites prenent formes literàries molt diverses, desprès es van agrupar per formar els diferents llibres bíblics de l’Antic Testament. En el cas del Nou Testament el procés fou molt similar: pocs anys desprès de la mort de Jesús, les primeres comunitats recolliren dites, relats i ensenyaments de Jesús que, en un primer moment, es transmetien oralment. Poc temps desprès prengueren forma escrita i de tot aquest material escrit es formaren els llibres del Nou Testament.
A l’evangeli que llegirem aquest diumenge (Lc 1,1-4; 4,14-21), Lluc comença dient: “ són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han complert entre nosaltres”. Qui són aquests molts que en el moment en que Lluc es proposa escriure el primer volum de la seva doble obra han emprès la tasca d’escriure sobre Jesús? En aquell moment el material oral i escrit existent se suposa era abundant i quan parla de narració ordenada fa suposar que aquest material rondava dispers i desordenat i de valor i categoria desiguals. És molt possible que en un moment determinat hi haguessin més de quatre evangelis. De moment sabem que es valgué del relat de Marc, de la font de dites sobre Jesús (l’anomenada font Q) i que a aquest material Lluc hi incorporà material provinent de les seves pròpies indagacions i no s’hauria de descartar que conegués les tradicions que nodriren els evangelis de Mateu i Joan.
El text de Lluc en aporta una informació molt valuosa sobre la seva manera de procedir i treballar. Era una forma habitual en altres autors de la seva època. La composició del seu discurs segueix tres passos. En primer lloc la “recerca” que vol dir recollir tota la informació disponible, avui en diríem un treball de camp; el segon pas és “l’ordenació” que voldrà dir fer una tria del material que realment val la pena i posar ordre en un material molt variat i dispers; en tercer lloc la “exposició”, tot el material considerat apte s’haurà de formular amb paraules i sentències clares i entenedores. El treball de Lluc es caracteritzarà, doncs, per la seva integritat (informat de tot), la seva exactitud (minuciosament), i la seva exhaustivitat ( des dels orígens).
Era costum dedicar els llibres a personatges il·lustres perquè això donava prestigi a l’escrit. Lluc dedica la seva doble obra a Teòfil. Qui era Teòfil? S’han fet moltes propostes per identificar aquest personatge. Darrerament s’ha obert camí el veure en Teòfil el fill d’Annàs i cunyat de Caifàs i que entre els anys 37 i 41 de la nostra era fou summe sacerdot en actiu. Lluc amb la seva obra vol respondre a la pregunta crucial que es feia Teòfil de si realment Jesús a qui el seu pare i el seu cunyat havien fet condemnar pels romans com a sediciós era realment el Messies d’Israel.
Teòfil experimentà en carn viva la destrucció del temple i de la ciutat santa de Jerusalem i probablement hagué d’exiliar-se de la terra promesa. Rosegat pel sentit de culpabilitat, vivia angoixat tement que la destrucció del temple i la ciutat eren un càstig diví per haver recusat el Messies i haver-lo lliurat als enemics d’Israel. Llavors es veié forçat a recórrer a una persona qualificada que li pogué donar resposta a la pregunta que l’angoixava sobre si Jesús era realment l’esperat Messies d’Israel.
Que Lluc hagi dedicat la seva obra a Teòfil no vol dir que aquest n’hagi estat l´únic destinatari. Cal pensar en un cercle més ampli de destinataris. L’evangeli de Lluc era llegit i es llegeix en les reunions de les comunitats cristianes, si no hagués estat així no hagués superat els condicionals necessaris perquè l’obra fos admesa en el cànon cristià.
Diumenge 3er durant l’any. 26 de Gener de 2025
