Comentari al salm de la Festivitat de Crist Rei. B
Hi ha salms de lloança, n’hi ha de pregària, n’hi ha que glorifiquen la ciutat de Jerusalem, alguns són reculls didàctics, hi ha salms de súplica, alguns són reflexions; n’hi ha dedicats a les festes litúrgiques i hi ha salms reials. En aquest diumenge festivitat de Crist Rei tenim l’oportunitat de llegir uns versets d’un salm reial (Sl 93,1-2.5).
Els salms reials tenen l’objectiu de enaltir el Senyor com a rei. Expressen la sobirania del Senyor, Déu d’Israel. Dins aquest grup hi podem situar els salms (43; 93; 95-99). Israel extreu de la vida diària el material necessari per construir imatges i metàfores que li facin possible elaborar un llenguatge teològic que li permeti expressar l’actuar de Déu i a partir de l’actuació saber quelcom de qui és. Així trobarem imatges com la del pastor, el pagès, el jutge, el guerrer i la que avui ens interessa: la imatge del rei.
La imatge del rei Israel la trobarà en els models polítics que estaven a la seva disposició en els imperis i reialmes circumdants. La figura del rei terrenal serà el punt de partença per articular l’afirmació que Déu, el Déu d’Israel, és rei i a partir de l’analogia amb els reis del seu entorn Israel començarà a invocar el Senyor com a rei.
“Manté ferm el món incommovible” L’afirmació de la reialesa del Senyor anirà ampliant el seu abast i el Senyor serà rei no només d’Israel, sinó de totes les nacions, de tots els déus i de tota la creació. Serà un regnat que posarà en qüestió qualsevol altre tipus de regnat i relativitzarà i desacreditar qualsevol altre tipus de govern sobretot els de la nacions que han sigut opressores d’Israel. Un regnat amb la mirada posada a la fi dels temps quan apareixerà el Senyor rei i jutge.
“El món es manté ferm, incommovible. El teu soli, Senyor, es manté des del principi”. La consolidació de la terra és pròpiament un acte de creació. En el temps previ a la creació la terra trontollava per causa dels embats de les aigües rebels. Tal com diu el salm en uns versets que la lectura litúrgica no contempla: “Les fonts abismals fan sentir el seu bramul ... el bramul dels oceans ... més potent que les onades del mar”. Les aigües del caos s’alçaren contra el Déu creador. Ressonen aquí els mites babilònics de combats còsmics on hi ha un déu que triomfa sobre les aigües caòtiques.
Els embats de les aigües representen una amenaça per l’existència del món, però gràcies al Senyor que regna eterna i immutablement el món ha quedat fermament consolidat en els seus fonaments. El tron de Déu que està a les altures vol dir que es troba per sobre les forces poderoses del caos. El poders destructors embravits han estat vençuts. El regnat de Déu és la garantia que la terra no estarà sotmesa a tremolors o catàstrofes còsmiques. Que el Senyor sigui rei, amo de la creació, vol dir que la creació ha esdevingut un lloc fiable per viure-hi, allí Israel podrà desenvolupar la seva vida i gaudir del benestar.
“El teu pacte és irrevocable”. El terme hebreu “edah” es tradueix per “pacte” o algunes versions per “testimoni”; el trobem a Dt 6,17 acompanyant a “decrets” i “manaments”. Cal pensar en la Llei, la Torà d’Israel. La fiabilitat de la creació es correspon amb la fiabilitat de la llei: La Llei es mostra segura i fiable i des dels temps antics ocupa un lloc ferm en la vida d’Israel. L’estabilitat de la creació i la fermesa de la Llei faran que el poble d’Israel es senti segur i protegit per la reialesa del seu Déu.
Festivitat de Crist Rei. 24 de Novembre de 2024.
