Comentari a la primera lectura del 1er diumenge d’Advent. C
El capítol 33 és l’últim capítol del llibre de la Consolació (capítols 30-33), d’ell en llegim un fragment a la primera lectura d’aquest diumenge (Jr 33,14-16). És una secció del llibre del profeta Jeremies on es combinen les accions simbòliques, els oracles profètics, els relats en prosa encaminats a transmetre al poble d’Israel un missatge d’esperança.
El text comença dient: “Venen dies, ho dic jo, el Senyor que compliré la promesa que tinc feta al casal d’Israel i de Judà”. Aquesta expressió LA trobem en altres indrets del llibre de Jeremies (7,32; 9,24; 16,14; 19,6; 23,5.7; 30,3; 31,27.31.38; 48,12; 49,2; 51,47.52) . La indeterminació temporal vol dir que els destinataris del missatge no saben el dia exacte en que el que s’anuncia és complirà però que el que s’esdevindrà entra de ple en el pla que Déu té ben dissenyat i determinat. El mateix capítol 33 diu en el verset 2 “El Senyor, el Creador el qui tot ho planeja”.
La promesa del Senyor es complirà. És un advertiment pels qui dubten del compliment de les profecies. Cal tenir present el text del Segon Isaïes quan diu: “La paraula que surt dels meus llavis no tornarà infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li havia confiat ( Is 55,11).
La profecia recollida en aquest petit text és una solemne afirmació de la perpetuïtat de la monarquia davídica. En el capítol 23 del mateix llibre de Jeremies trobem un fragment gairebé idèntic: “Venen dies que faré néixer un rebrot legítim al llinatge de David. Regnarà com a rei assenyat i defensarà en el país el dret i la justícia. Ho dic jo, el Senyor. En el seu temps Judà serà salvat i Israel viurà segur i li donaran aquest nom: “El Senyor és la nostra salvació” (Jr 23,5-6).
L'esperança messiànica, és a dir, l’adveniment d’un rei descendent de David va adquirir formes distintes en la historia d’Israel segons les èpoques i els ambients. La forma més antiga de messianisme té el fonament en l’escriptura en la profecia de Natan que es troba al capítol 7 del segon llibre de Samuel: “El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrà per sempre” ( 2Sa 7,16). Ressò d’aquesta profecia la trobem al primer llibre del Reis en la resposta de Déu a la pregària de Salomó: “Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David …. Jo consolidaré per sempre a Israel el teu tron reial tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d’haver-hi un descendent seu al tron d’Israel” (1Re 9,4-5).
Tenim per tant dos elements fonamentals del messianisme que es compleixen en la profecia de Jeremies: un món feliç en el futur impossible de precisar en el temps i la promesa de l’instrument humà que l’ha de dur a terme ajudat pels dons que Déu li atorgarà, en aquest cas un descendent de la dinastia de David.
La imatge del rebrot és d’una gran vivor. El rebrot es refereix a un descendent del rei David que a diferència dels reis al llarg de la lamentable història d’Israel executarà la justícia i el dret. El profeta Ezequiel usarà més endavant aquesta imatge (Ez 17,22-24). D’un gran arbre símbol dels darrers monarques orgullosos d’Israel en sorgirà un nou rebrot, un nou rei. El rebrot no és un esqueix ordinari que intentarà dèbilment preservar un últim vestigi del roure o cedre que abans era poderós. Ara es tracta d’una branca nova que complirà l’antic model de reialesa israelita executant la justícia i el dret.
La justícia i el dret són dues de les paraules preferides dels profetes de l'Antic Testament. Es refereixen a les relacions justes i equitatives entre les persones i als tribunals imparcials que protegeixen els febles dels forts i defensen els drets dels qui no tenen qui els defensi. Si la justícia i el dret sostenen el tron del Déu d’Israel, el tron del descendent de David que exerceix la reialesa com un instrument del Senyor, també ha de ser sostingut per la justícia i el dret.
1er Diumenge d’Advent. 1 de Desembre de 2024
