A l’evangeli d’avui llegim els 10 primers versets del conegut discurs del bon pastor (Jn 10,1-21). Val la pena tenir en compte la totalitat del discurs per a la comprensió de la lectura. La comparació de Jesús amb un pastor pot despertar una lectura emotiva del text, veient aquest com una joia literària de poesia bucòlica. El discurs sencer arriba fins a 10,21, però la litúrgia només llegeix els primers versets. La construcció de Joan, però, té les seves arrels en la simbologia del pastor, àmpliament present en l’Antic Testament.
L’Antic Testament compara Déu amb un pastor. Aquesta comparació no és exclusiva de Bíblia. Existeix un himne al déu egipci Ammó, escrit als voltants del 1200 aC., a l’època de la XIX dinastia que diu: “Pastor que sap fer de pastor, tu et cuides de tots els homes”. A l’Antic Testament, com hem dit, trobem moltes expressions que comparen Déu amb un pastor. La més coneguda es troba al salm 23,1: “El Senyor és el meu pastor”. “Pastor d’Israel” (Gn 49,24); “ Pastor d’Israel escolteu-nos, vos que teniu per ramat els fills de Josep” (Sl 80,2); altres passatges fora dels salms: Gn 48,15; Si 18,13; Miq 7,14; Zac 11,7-11.
En els discurs de comiat; Jesús dirà als seus deixebles: “Jo estic en el Pare i el Pare està en mi” (Jn 14,11), manifestant d’aquesta manera la indissoluble unitat entre Jesús i el Pare. Quan Jesús es proclama pastor, s’aplica una imatge que l’Antic Testament aplica, com hem vist, a Déu. La imatge reforça la unitat de Jesús amb el Pare. El pasturatge de Jesús haurà de ser entès en la mateixa línea que el pasturatge de Jahvè envers el poble d’Israel, que es caracteritza per l’afany de protecció i de procurar el millor pel ramat.
Jesús es queixa dels estranys que fan fugir les ovelles (v.5). Més endavant es queixarà dels falsos pastors que abandonen les ovelles i dispersen el ramat (10,12). També la imatge dels mals pastors, que abandonen les ovelles i no dirigeixen bé el ramat és present a l’Antic Testament. El text estrella d’aquest tema el trobem en el capítol 34 del llibre del profeta Ezequiel. “El meus pastors no se’n ocupen, en comptes de pasturar-lo es pasturen ells mateixos”. La gravetat rau en que els mals pastors miren només per a ells, es beneficien del ramat, en treuen el que poden i desprès el deixen abandonat. Jeremies compara l’exili amb la dispersió d’un ramat. La causa d’aquesta dispersió ha estat provocada pel mal guiatge dels dirigents dels poble, per això diu el profeta: “Posaré al davant pastors que les pasturin: no tindran por i ningú no les esfereirà” (Jr 23,4).
Jesús serà el bon pastor. La seva crítica fa pensar en les autoritats religioses del temps de Jesús, grans sacerdots, sanedrí, més endavant seran els responsables de la seva mort, que vetllant pels seus interessos, han desatès el poble d’Israel. Però els grans sacerdots rarament foren lectors de l’evangeli de Joan. Els que sí el van llegir foren les comunitats joaniques, que experimentaren el mal pasturatge dins les seves comunitats; són les que escoltaven veus de líders, que tergiversaven el missatge de Jesús. Aquests líders, mals pastors, eren causants de ruptures amb la creació de grups dissidents.
Jesús és el bon pastor, l’única veu que val la pena ser escoltada, l’únic que té cura desinteressada del ramat. La tasca de Jesús es perpetua en la tasca de la comunitat cristiana. Les paraules de Jesús a Pere: “Pastura les meves ovelles” (Jn 21,16) voldran dir que dins les comunitats cristianes hauran de sorgir pastors com Jesús, capaços d’anteposar les necessitats del ramat a la temptació de cercar el propi benefici.
Diumenge 4art de Pasqua 11 de Maig de 2014
