Ahir es va conèixer la notícia de la substitució, a la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, de Xavier Puigdollers per Enric Vendrell. Conec bé els dos, i el relleu es fa en clau de continuïtat. Els dos coincideixen a ser militants d’Unió Democràtica i democristians de llarga tradició.
Vull agrair públicament la feina feta per en Xavier Puigdollers durant aquests dos anys al capdavant de la DGAR. El context no podia ser pitjor, i les retallades del pressupost públic –i, de manera especial, les transferències a entitats del sector– han anat minvant en l’àmbit associatiu religiós.
Malgrat aquest fet, l’actitud de diàleg i entesa de Xavier Puigdollers amb el conjunt de les associacions i confessions religioses ha permès esmorteir el cop i, d’altra banda, projectar un marc de col·laboració positiu i esperançador amb l’Administració.
La seva intensa dedicació i presència en tota mena d’actes del conjunt de les confessions religioses ha permès visualitzar l’interès de la Generalitat pel fet religiós, en defensa de la llibertat religiosa i de la seva presència en l’esfera pública. El seu caràcter pacient i proper ha permès consolidar i projectar encara més la Direcció General.
Durant el seu mandat, s’ha creat el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, que tot just ara comença a desplegar-se. D’altra banda, la controvertida reforma de la Llei de Centres de Culte, proposada inicialment pel govern Mas, ha quedat aturada davant de la manca de consens amb diverses confessions religioses i, ja en l’àmbit parlamentari, amb els grups polítics. Així mateix, durant aquests dos anys, la Generalitat ha volgut recuperar una relació privilegiada amb la Santa Seu després que en el període dels governs de Maragall i Montilla s’hagués més deixat de banda.
