Vés al contingut
opinio-jaume-piñol-tradicions-cultura

El Nadal és una de les festes més arrelades en la cultura catalana, amb una riquesa de tradicions que van més enllà de la celebració religiosa. És un moment d’unió familiar, de valors compartits i de reflexió. Però, en un món globalitzat i progressivament secularitzat, aquestes tradicions corren el risc de diluir-se, ja sigui per la influència de costums i celebracions foranes o per una creixent desconnexió amb el seu origen espiritual i cultural.

A Catalunya el Nadal, i les festes que se'n deriven, tenen un caràcter únic, ple de símbols i costums que reflecteixen la nostra història i identitat com a poble. El pessebre, el tió, les nadales i la cavalcada dels Reis d’Orient són exemples d’una cultura viva que ha perdurat, malgrat tot, durant generacions. Aquests elements no només són motiu d’alegria per als més petits, sinó que també transmeten valors universals com la solidaritat, la humilitat i l’esperança que omplen el cor de tothom.

El tió (que no el cagatió, com molts l’anomenen o més recentment la tiona...), per exemple, és una tradició d’origen rural que encarna la generositat de la natura. Els pessebres, més enllà del seu destacat simbolisme religiós, són també una expressió artística que ha esdevingut una mostra d’art popular, des dels pessebres vivents fins als diorames detallats. Les nadales, cantades en família o en grup, són una forma d’expressar l’esperit nadalenc amb melodies que han passat de generació en generació i és evident que les lletres que cantem van a redós del naixement de Jesús, de qui sinó?

Tanmateix, en les darreres dècades, aquestes tradicions i d’altres com la castanyada, han vist com perdien protagonisme davant de costums importats d’altres cultures, com el Halloween o la figura del Pare Noel (Santa Claus). Tot i que aquestes poden ser atractives per a la seva estètica o pel màrqueting que les envolta, suposen un risc per a la continuïtat de les nostres pròpies festes, que es veuen relegades a un segon pla.

A més, la creixent secularització ha fet que moltes tradicions perdin el seu significat original. Per exemple, els pessebres han estat substituïts en alguns espais públics per decoracions més “neutres” per evitar ofendre sensibilitats, i es perd així una part essencial del seu valor cultural i religiós. Com advertia el papa Francesc, “la globalització ha d’enriquir-se amb les particularitats dels pobles, no esborrar-les”. L’homogeneïtzació cultural pot acabar desconnectant-nos de les nostres arrels i de la nostra identitat i això és certament preocupant.

Per als catalans, mantenir les tradicions nadalenques no és només una qüestió de preservar costums; és una forma de defensar la nostra llengua, cultura i identitat com a nació. Cada vegada que celebrem el Nadal amb un tió, que cantem nadales com El Noi de la Mare o que construïm un pessebre amb figures de pastors, l’establia i el nen Jesús, estem reforçant el nostre patrimoni immaterial.

El Nadal no hauria de ser només una època de consumisme i decoracions llampants, sinó un moment per reconnectar amb les nostres arrels. Això no implica tancar-nos a influències externes, sinó donar valor a tot allò que és nostre, allò que ens és inherent. Com diu la tradició cristiana, en aquestes dates celebrem el naixement de Jesús, que no és més que una invitació a viure amb humilitat, generositat i alegria. Aquests valors també són presents en el conjunt de la cultura catalana i són els que hauríem de transmetre a les noves generacions.

Preservar les tradicions nadalenques catalanes és un acte de resistència cultural i una manera d’assegurar que la nostra identitat continuï viva en un món canviant. No es tracta només de mantenir uns rituals, sinó de protegir un patrimoni que ens defineix com a poble. Mantenim viu el Nadal amb el tió, el pessebre i les nadales, celebrem la nostra cultura i fem que aquestes tradicions siguin part del futur, com ho han estat del nostre passat. Només així el Nadal continuarà sent una festa plena de significat, profundament arrelada a la nostra terra i als nostres cors.

Jaume Piñol de la Mata
President de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus

Temàtica
Tags
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.