“Bona nit. Com va tot? Espero que bé.
Vull posar en pràctica una idea que potser t'interessi; no té res a veure amb la feina, encara que sí va sobre la crisi. Si estàs llegint aquest missatge vol dir que he pensat concretament amb tu com a possible interessat. Perdona que no el personalitzi més, però és que sou una bona colla.
Ras i curt. Imagino que, com jo, hauràs pensat moltes vegades què més podem fer, els que tenim ofici i benefici, per ajudar les persones que ho passen malament durant aquests mesos de crisi econòmica. Segur que ja estàs embarcat en mil i una històries solidàries. De tota manera, per si de cas t'animes, hi ha una acció molt senzilla que vull posar en marxa de forma personal i que és un servei molt directe a persones molt properes.
Consisteix a repartir aliments periòdicament entre algunes famílies necessitades. En concret, em proposo anar cada divendres, a primera hora de la tarda, a fer un repartiment. En la mesura que les persones ho necessitin i ho agraeixin, també implicaria fer una estona de companyia a la persona receptora. En temps, començar a les 16 hores i acabar com a molt tard a les 18 hores.
Els aliments i les adreces ens les proporciona [---], que segueix les necessitats de centenars de famílies del barri des de fa molts anys. Les famílies que reben aliments són un grup que no pot desplaçar-se al banc d'aliments, i algun voluntari/a els hi porta a casa. La meva idea és entrar a formar part d'aquest voluntariat, que ocupa poc temps i és un ajut directíssim.
Ja he contactat amb el rector de [---], i està disposat a tenir-nos preparats lots d'aliments i adreces on portar teca, cada divendres a aquella hora. Per part meva -i de la gent que vulgui sumar-s'hi- s'espera un cert compromís a la paraula donada, com és lògic.
Si t'animes, t'agrairé que em diguis quin/s dels divendres estàs disposat a venir. Jo intentaré establir un calendari i buscar gent per cobrir tots els dies: d'aquesta manera podem garantir [---] unes certes garanties 'del servei'. Si hi vols col·laborar animant a més persones, endavant. Jo mateix intentaré ser-hi tots els divendres possibles.
Penso que entre els amics a qui envio això i aquelles persones que pugueu 'embolicar', és assumible: estem parlant de només 14 dies.
Podem anar-hi individualment o de dos en dos o de tres en tres (més em sembla excessiu). Si som més gent, podem repartir a més d'una família. És divendres tarda: no és el millor moment, a efectes de feina. De tota manera, sovint és més fàcil de combinar amb la feina i deures familiars que no pas el cap de setmana, a banda que parlem d'un o un grapat de divendres (no tots anirem tots els dies).
Apunta't en el dia que vulguis venir en la llista que t’adjunto. Ja em diràs.
No és gaire ajuda, però penso sobretot en l'estona de companyia que es pugui donar a gent sola. Gràcies d'avançat, i perdona si el missatge no t'interessa. Fins aviat!
PD: No tinc cap interès en que deixi de ser un voluntariat 'anònim', entre amics i que no vol ser esbombat.”
-/-/-
Últimament vaig repetint que sense la xarxa eclesial, Catalunya seria diferent. Si es deixés de fer tot el treball en el camp educatiu, social, espiritual i de formació que es fa des de les entitats cristianes, hi hauria un buit que no sé si es podria tapar, i que, en tot cas, es cobriria de manera diferent.
Així ho vaig tornar a pensar quan vaig rebre a la meva bústia aquest correu d’un amic i company de professió. No és la solució a tots els problemes del país, certament. Però el reprodueixo (amb el seu permís i sense posar-hi els noms que ho identifiquin) perquè crec que il·lustra molt bé una manera de fer de molts cristians: fer compatible la denúncia o la reforma estructural amb el compromís personal i la proximitat humana. Una xarxa eclesial que només són institucions, sinó que són persones que posen en el centre a la persona.
A més, amb la iniciativa ha obtingut la resposta de gent vinculada a l'Església i de gent que no hi combregen tant. Aquests punts de trobada que tantes vegades descobreixes que ha darrera hi ha algún cristià.
Com diu aquest amic, amb la idea que tota pedra fa paret.
