Ja em perdonaran que els parli de la meva vida: he aprofitat una oferta del Black Friday per comprar un viatge. Aniré a un país europeu que té algunes dades molt preocupants. Resulta que un terç de la població infantil viu en una situació de pobresa. Una xifra alarmant. I estructural, no és un anècdota. Un de cada tres. Penseu en tres nens que conegueu i valoreu quines serien les vostres prioritats si un fos pobre. A més, la pobresa no és només infantil, sinó que es transmet de generació en generació. Fins i tot d’avis a nets. Els estudis diuen que més de la meitat dels joves que tenien avis pobres, avui són joves que viuen en situació de pobresa. És un país que està a la cua d’Europa en aquest àmbit i en índexs de desigualtat. Però he decidit anar-hi.
Hi ha una bona notícia. Davant l’alarmant situació i l’evidència dels estudis, els governants del país han posat en marxa un pla de xoc per trencar aquesta situació. Han calculat que cada euro invertit en erradicar la pobresa infantil rendirà en el futur de manera exponencial. Les petites experiències que han fet diverses entitats socials ho demostren. Alhora, aquest projecte s’ha traduït en un suport aclaparador al partit governant en el darrer cicle electoral. Sobretot, perquè el pla de xoc és fruït d’un gran consens social en el que s’ha tingut en compte l’experiència de les diverses entitats que fa anys que treballen en el terreny contra la pobresa infantil i que saben què cal fer. El país ha aconseguit un gran acord en el que s’hi han implicaran tothom i que tirarà endavant amb la cooperació entre totes les administracions públiques, les entitats socials i les grans empreses nacionals que s’hi ha compromès.
cada euro invertit en erradicar la pobresa infantil rendirà en el futur de manera exponencial
Bé, com poden deduir el que us estic relatant és tan enganyós com moltes ofertes del Black Friday. No he hagut de comprar cap viatge perquè el país que descric és el país en el que vivim, Catalunya. I desgraciadament també és un engany que malgrat aquesta situació hi hagi un consens social i un impuls polític per afrontar d’arrel la situació de pobresa infantil que viu el nostre país. El que seria lògic i raonable.
Els ho he explicat així perquè el tema no és nou, però el va tornar a plantejar la setmana passada el subdirector de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, en el Fòrum Social de la Fundació Pere Tarrés. Com a responsable del programa Caixa Proinfància, va recordar-nos aquestes dades i la necessitat de cooperar i prioritzar un problema “que per la seva magnitud ens desborda a tots”. Quan l’escoltava pensava en el que he plantejat. Què diríem si sabessim que això passa en un altre país? Quina imatge en tindríem? Amb la descripció que he fet, quin país europeu els ha vingut al cap? Doncs resulta que no cal anar gaire lluny.
M’hi va fer pensar una de les primera preguntes de diàleg. Era una obvietat, gairebé càndida: si la situació és tan greu i alarmant, com és que no hi ha un gran pacte per posar-hi remei. Simón no va voler fer-ne sang, però va destacar que només hi ha solució amb una implicació de tots els agents socials i polítics. I que demana actuacions que afecten a fronts molt diversos, des de l'educació a l'accés a l'habitatge. També va destacar que creix la consciència social sobre aquest problema. Déu l’escolti. En tot cas, és un encert que la Fundació Pere Tarrés hagi dedicat un altaveu per tornar a posar el tema sobre la taula. No cal que hi hagi notícia perquè res del que es va dir era nou. Es tracta només de repertir-ho perquè és molt gros.
Són nens que avui són pobres i que això els genera una situació de vulnerabilitat inacceptable. Ho estem consentint avui. I és una situació que genera l'entorn òptim perquè es produeixin situacions d'abús o de maltracte d'aquest infants. Caldria posar més el focus en el que passa als nens d’avui i explicar més quines són aquestes realitats concretes que ens permeti crear suficient alarma social perquè el tema sigui una prioritat. I també les experiències d'èxit, perquè n'hi ha hagut quan s'ha internvingut a temps. Després de tants anys en el que s'ha parlat i estudiat aquest tema, malauradament sembla que serà la única manera de posar-hi remei. Perquè remei en té si és una prioritat.
