Només voldria fer notar a la senyora Carmen Bellver, a la que veig molt preocupada pel tema lingüístic i nacional i que creu que és un tema que m’obsessiona, que tinc més defectes dels que anomena. Per exemple, se’m fa borrissol al mèlic. I no puc fer-hi res.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
"Laeto animo" -que ve a voler dir "amb esperit joiós"- és la butlla papal que per sorpresa va convertir Barcelona en arquebisbat el Dissabte Sant de 1964. Però són els petits detalls dels moviments de l'Església catalana el que ens poden donar la pista de quan estan a punt les sorpreses. Així continua el que ja està publicat en l'edició anterior d'aquest bloc.
Sóc periodista. Director de la Fundació Catalunya Religio i coordinador de continguts de l'agència de serveis de comunicació Animaset. Col·laborador d'altres mitjans com La Vanguardia o Vida Nueva. Llicenciat en Ciències de la Comunicació a la UAB, em dedico a la informació religiosa des de principis dels anys 90. Vaig treballar gairebé dotze anys al programa Signes dels Temps de TV3, vaig formar part de l’oficina de premsa del Concili Tarraconense de 1995 i vaig col·laborar dos anys a l'Avui. Vaig treballar disset anys a la revista Foc Nou, vaig ser-ne director del 2000 al 2011, i vaig ser gerent de la seva editorial, que també publica El Ciervo i Dialogal. El 2005 vaig publicar el llibre Les ferides de l’Església catalana (Columna). Del 2005 al 2010 vaig col·laborar amb la Síndica de Greuges de Barcelona. Formo part del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, integrat a la Federació Catalana de Pax Romana. Vaig ser coordinador diocesà del MUEC, l'Acció Catòlica d'estudiants. Estic casat i tinc tres fills.
