Sense ànim de polemitzar (o si), ni molt menys de contradir (Déu me’n guard) l’amic Ramon Bassas, si que em va cridar l’atenció un tòpic repetit que reprodueix en el seu primer article en aquest portal: “Catalunya, un dels països europeus (i la comunitat autònoma espanyola) on hi ha menys gent que s'hi senti, de religiós, segons les enquestes”.
Doncs, bé, d’una banda l’enquesta a la que fa referència no és tant sobre si la gent se sent religiosa, sinó a què respon la gent quan li pregunten a qui denominació religiosa pertany; que no és exactament el mateix. Però d’altra banda és radicalment fals que aquesta pregunta Catalunya tingui uns índexs de resposta inferiors a la altres països europeus. Ans el contrari.
Vaig tenir la sort de participar en el primer número de la nova etapa de la revista Qüestions de Vida Cristiana escrivint sobre aquest tema. Com que les dades són de fa un any, he acabat de mirar què trobava més actual però surt el mateix amb petites variacions sobre el tema. Ho trobareu aquí.
No és cap novetat -no d’ara sinó dels darrers cent anys- que a Catalunya hi ha uns índex menors de religiositat. I, actualment, el percentatge de persones que s’identifiquen com a catòlics (un altre tema és si ho apliquen gaire) està uns 10 punts per sobre en la mitjana total d’Espanya respecte la catalana. Però els índexs que s’acosten al 80% de catòlics que té Espanya només es repeteixen en països de forta tradició catòlica com Itàlia o Irlanda (zona blava del quadre). En canvi, altres països com Bèlgica o França estan entre el 40 i 50% (zona groga). I, Catalunya? Doncs, en el 67%.
Per tant, de ser Catalunya la zona més secularitzada d’Europa, res. Sobretot ens vol mal qui ho vol comparar amb Holanda (zona vermella) on els catòlics no arriben al 25% (i sumant altres confessions, bàsicament cristianes, no sumen ni el 50%). També és veritat que aquests índexs en 20 o 25 anys es redueixen a tots els països europeus. A Espanya en un 11% i a Catalunya en un 17%. D’acord, però a França s’arriba a reduccions del 40% i a Bèlgica i Holanda de 20 o 30%. En canvi, altres països com Itàlia o Irlanda semblen suportar millor l’embranzida.
El tema de la secularització és més complicat i no es pot contestar amb quatre enquestes. Però si que serveixen per veure que determinats tòpics no s’aguanten.
Dit això, no podríem viure sense els articles del Ramon.
