Benvolgudes,
Sóc en Miky Aragón, militant de l’ACO, i us escric per fer una proposta adreçada a totes aquelles persones de la Pastoral Obrera que, d’una manera o altra, esteu vinculades al món de les cures. Tant si hi treballeu, com si en sou usuàries o cuideu algú que depèn de vosaltres, compartim una vida en comú que sovint ens posa a prova, però també ens ofereix espais per créixer i aprendre.
La meva experiència personal amb les cures comença fa uns anys, quan vaig començar a acompanyar la meva mare en el seu procés d’Alzheimer. Aquesta malaltia li ha anat prenent els records i l’autonomia, convertint-la en una persona completament depenent. En un primer moment, vam decidir anar a viure amb ella per oferir-li tot el suport emocional i pràctic que necessitava. Pensàvem que, amb amor i paciència, podríem cobrir totes les seves necessitats, però la realitat va resultar ser molt més complexa.
Amb el pas del temps, i a mesura que la malaltia avançava, nosaltres mateixos ens vam trobar sobrepassats. Garantir la seva higiene, alimentació, medicació i, alhora, moments de dignitat i alegria, es va convertir en un repte constant mentre intentàvem equilibrar la feina, la família i altres responsabilitats. Finalment, amb molt dolor, vam decidir ingressar-la en una residència. Aquesta decisió ens va deixar sentiments contradictoris: l’alleujament de les nostres càrregues i saber que estaria ben cuidada es barrejava amb la culpa i la tristesa per no poder fer més.
Aquesta experiència m’ha permès descobrir la precarietat estructural que envolta el món de les cures. No només afecta les persones que depenen de la cura, sinó també aquelles que cuiden: familiars, professionals i voluntaris. Vivim en una societat que dona poc valor a les cures, malgrat que són un pilar essencial per sostenir la vida.
Moltes de vosaltres viviu situacions similars. Algunes necessiteu que us cuidin, però trobeu serveis insuficients o infrafinançats. Altres cuideu un familiar i sentiu la sobrecàrrega emocional, física i econòmica que això comporta. I d’altres treballeu com a professionals de les cures, sovint en condicions laborals que no reconeixen la importància i la complexitat de la vostra tasca.
En el meu cas, el grup de revisió de vida i la pregària compartida des de l’esperança en el Regne de Déu han estat eines fonamentals per donar sentit a aquest camí. La reflexió col·lectiva des de la fe m’ha permès identificar injustícies, reconèixer contradiccions i, sobretot, imaginar un món on les cures siguin valorades i posades al centre. D’aquesta pregària compartida neix una crida a l’acció.
Per això, us proposo dues línies d’acció per avançar plegades:
- Crear un espai de trobada, reflexió i acció des de la fe.
Fem una crida a altres persones vinculades als grups i moviments de Pastoral Obrera que viviu situacions semblants per trobar-nos, compartir les descobertes que hem fet en aquest procés i proposar accions transformadores. Si esteu interessades, em podeu escriure a mikyaragon@pangea.org facilitant-me el vostre nom i telèfon per tal de crear un grup, organitzar-nos i fer una trobada virtual per definir conjuntament com podem treballar plegades. - Participar en la Xarxa pel Dret a la Cura.
També voldria destacar una iniciativa ja existent que treballa per millorar les condicions de les cures a la nostra societat: la Xarxa pel Dret a la Cura. Aquest espai de trobada ciutadà promou la conscienciació social sobre el dret a la cura i incideix políticament per impulsar noves polítiques públiques. A més, dona suport a models comunitaris i transformadors que reconeixen la interdependència entre les persones. Participar-hi pot ser una gran oportunitat per unir esforços amb altres persones i entitats compromeses amb aquesta causa. Podeu trobar més informació i sumar-vos a través del seu lloc web: dretacura.bcn.coop.
No podem canviar aquesta realitat soles, però juntes podem construir un camí d’esperança i transformació. Fem que les cures siguin un espai d’amor, dignitat i justícia!
