(Jaume Duch) Joan, el missatger, obre camí enmig del desert. Ens fa saber que està a punt d'arribar el qui esperàvem, i que cal preparar-se per acollir-lo corn cal. En el text evangèlic, es fa esment també de les autoritats civils i religioses que manaven a Jerusalem en aquell moment. Amb això, deixa ben clar que Jesús ha format part de la història, Jesús no és un fantasma imaginat.
Sorprèn certament la pretensió de Joan. Què podia aconseguir amb la seva "crida radical"? Ell proposava canviar la realitat d'aquell món desorientat. Per aconseguir-ho proposava un baptisme de conversió, de perdó dels pecats. Deu el sostenia i l'animava i la gent començava a fer-li cas. No esta de més que també nosaltres, malgrat el temps passat, ens preguntem: Joan va ser un il·lús o un gran creient? No podem dubtar-ho, va ser un home de fe molt gran. Altrament ii haurien anat les coses en la vida de manera diferent.
Seguim preguntant-nos: quina fe és necessària per acollir com cal el Messies que va venir a capgirar les expectatives massa interessades que sovint són les nostres? La fe diu que Deu no és un gran silenciós, ni el gran indiferent davant la vida dels homes. La fe confessa que la seva Paraula és viva i eficaç, que és llum i forca per a qui l'acull. Que la fe mou els pelegrins perquè no s'aturin mai en el cor de la nit del món, perquè puguin arribar a trenc d'alba a l'encontre de l'Amor que salva. Això serà Nadal, trobada de salvació: "Tots els homes veuran la salvació de Déu" (Lluc 3, ó).
Amics, Joan ens demana avui que ens preparem per viure i celebrar la trobada de salvació. És una feina la qual se'ns proposa, encara que com totes les feines demana esforç: cal treure obstacles i rectificar el ritme de cada dia. És a dir, cal abandonar l’autosuficiència i les excuses de mal pagador que sovint fem servir. La conversió es un treball necessari en vistes a una total acollida amb el qui ve corn a salvador.
La salvació es fa realitat en la cruïlla de dos camins: el camí que Deu fa cap a nosaltres, i el camí que els homes fem cap a ell. El nostre camí ha de ser el més recte possible, el camí de Déu no te aturador. No oblidem que la salvació és "un do" de Déu.
Pelegrins en el desert de la vida, beneïm el Déu que fa possible el trobament. Que ell ens ajudi a no estancar-nos en el fangueig dels oasis del passat, i ens mantingui ferms en la tensió i l’equilibri d'una esperança inquieta, i d'un amor actiu, per obrir el nostre cor als valors del seu Regne.
