Prevenir els accidents laborals

El passat 25 d’abril se celebrà una taula rodona al Prat del Llobregat sobre els accidents laborals. Aquesta és la intervenció que va preparar Antonio Molina, responsable de Salut Laboral de la CGT al Baix Llobregat, al qual vam preguntar què es pot fer per prevenir els accidents laborals i quines són les dinàmiques que solen provocar-los.

Hi ha diferents mètodes, notes tècniques i moltes normes pel control de les possibles deficiències en l’entorn laboral, destinats a prevenir accidents. Però una cosa és la teoria, i l'altra és la pràctica habitual a les empreses que es fomenta per part de les direccions.

Encara que tots els riscos poden ser avaluats i reduïts si s’empren els suficients recursos (persones, temps de dedicació, material, econòmics...), aquests són sempre limitats.

Les causes més bàsiques que ens trobem en moltes ocasions són que les empreses contracten el personal i no se'ls acaba de donar la formació adequada. Així el personal es troba amb una manca de coneixement o de capacitat per desenvolupar el treball al seu lloc de feina.

Les empreses, quan han de fer millores en seguretat, el primer que solen fer, com indica la normativa, és col·locar a cada treballadora un EPI (equip de protecció individual), en moltes ocasions molest, incòmode, difícil de portar tota la jornada... Aleshores, la treballadora en l’intent d’estalviar temps o esforç o evitar incomoditats... no acaba d’utilitzar aquesta protecció adequadament, ja que la principal protecció hauria de ser col·lectiva i no és la més fàcil econòmicament. Amb l'EPI recauen tota la complexitat i la dificultat de la protecció cap a la treballadora en qüestió que ha de portar aquest tipus de Proteccions.

Una altra qüestió és que quan hi ha problemes o discapacitats físiques o mentals entre els treballadors, els llocs de treball no solen adaptar-se a les persones que ho requereixen. Sovint les empreses opten pel que els surt més a compte: acomiadar-los i agafar una altra persona.

Algunes normes de treball són inadequades. Així, les responsabilitats recauen una vegada més cap a la treballadora que per aquest dèficit de norma ha de funcionar per les seves pròpies experiències. No oblidem que cada vegada més s'està deixant la persona al lloc de treball sense la suficient formació pràctica.

L’ús i desgast normal d’equips i eines requereix una inversió continuada, però sovint, per reduir costos, els materials esdevenen obsolets i es fa un ús anormal i incorrecte d’equips, eines i instal·lacions.

Per tot això ens trobem que de vegades les treballadores han de fer la feina en condicions insegures o a velocitats excessives. Es tendeix a valorar la prevenció com un sobrecost.

La no formació completa de les persones treballadores fa adoptar postures incorrectes durant el treball, sobretot quan es manegen càrregues de treball elevades. De vegades hi ha manca d'ordre i neteja als llocs de treball, nivells de soroll excessiu, il·luminació inadequada. Fins i tot l'emmagatzematge incorrecte de materials, apilaments desordenats, embalums dipositats als passadissos que obstrueixin les sortides d’emergència fan insegures la forma de treball i sobretot repercuteixen negativament en la prevenció d’accidents.

Amb tot això volem deixar clar que les situacions de perill no es creen des del personal treballador sinó que venen imposades molts cops des de les direccions de les empreses, que acaben minvant la seguretat o complint al mínim la normatives. Tampoc no hi ha els controls exhaustius que serien desitjables des d'Inspecció de treball a cadascuna de les empreses. No pot ser que inspecció de Treball compti sols amb 108 inspectors i 39 subinspectors a Catalunya per a les més de 250.000 empreses que tenen més de 5 treballadores.