(Jaume Duch) Estem tan acostumats a rebre informacions sobre el que passa arreu del món, que no sempre ens impressiona la realitat dels fets contemplats, ni remouen gaire la nostra memòria en el temps que passa de pressa. Els oients de Joan baptista, en canvi, es van sentir commocionats per la noticia de la proximitat del Regne que els anunciava el profeta respectat. Això els va portar de seguida a preguntar: "Llavors, què hem de fer?"
Joan, amb la seva resposta, davant d'un fet tan importar com la propera vinguda del Messies, no va fomentar pas paraules i sentiments de fanatisme, ni de por, al contrari, a tots els demanà de viure d'acord amb les exigències de renovació fetes per Déu al poble i així poder viure amb fidelitat la llei de Déu. Ell els responia dient: "Feu ben fet el que us pertoca fer”.
Lluc l'evangelista, en situar també entre els interlocutors de Joan els mestres de la llei i els militars, anticipà una de les característiques essencials del missatge de Jesús, com és la proximitat misericordiosa de Déu per a "tothom". El Déu que ve és un Déu de gràcia, també pels pagans i els pecadors.
Ja ha passat molt de temps des de l'escena que avui considerem i som tan poc seriosos que després de tants anys tot segueix més o menys igual corn llavors, com si la vinguda del messies hagués estat tan sols un miratge, sense forca transformadora en la vida de les persones. Sovint considerem el Nou Testament des d'una dimensió únicament espiritual.
L’Evangeli sosté que l'era messiànica comporta, també, la defensa i la instauració de la justícia i de la solidaritat en la vida social: "Qui en tingui dos... que en doni una..." Es tracta de compartir de tu a tu, sí, però també es tracta de treballar per canviar les estructures que han fet possibles els desnivells escandalosos que hi ha entre les persones que viuen en la mateixa terra. Cal, doncs, anar mes enllà de la beneficència per passar a ser també efectius en la "dimensió social".
Podríem concloure dient: no trobarem Déu que ve, ni trobarem el sentit últim de la vida i la raó d'ésser de l’existència humana, si no ens acostem fraternalment al pobre. Heus aquí un bon motiu de reflexió per al temps d'Advent. Que la pregunta d'aquella gent "Ilavors, què hem de fer?" continuï oberta i operativa en nosaltres, per anar mes enllà del pur sentiment pietós, que de fet no canvia gran cosa.
