(Jaume Duch) Un grup d'amics es trobaren per sopar un dia de comiat. Amb un tros de pa i una copa de vi, ben poca cosa per passar a la història, n'hi hagué prou, però, per expressar el sentit del lliura ment a la mort d'un d'ells per la vida de tots, i per seguir alimentant cada dia la feblesa dels homes i dones d'aquest món. N’hi hagué prou que Jesús els oferís el seu cos i la seva sang.
Han passat molts anys des d'aquell sopar de comiat. Després de vint segles ens adonem que no hem de badar i fer el distret: l'eucaristia ha servit sovint de marc per a celebrar moltes coses que estan lluny de la intenció original de Jesús, ell volia que en el cor de tots els qui estaven asseguts a taula, i dels que amb el temps aniríem arribant, hi hagués la certesa que mai quedarien orfes, que ningú havia de sentir el buit de la seva absència, que la mort del mestre no podria trencar mai la comunió amb ell, és per això que va dir: "Feu això en memòria meva."
Combregar vol dir entrar en comunió. Qui rep l'Eucaristia acull la vida de Jesús donada per tots i, d'aquesta manera, la vida dels qui combreguin esdevingui donació i servei. No seríem fidels a la intenció de Jesús si la participació de l'Eucaristia es convertís únicament en una repetició d'un gest avorrit per fer efectiu el compliment del que està manat. Per damunt de tots els possibles aspectes que poden condicionar la celebració ecucarística en les nostres parròquies i comunitats, el que és fonamental és la trobada personal amb Jesús. Una trobada que no es pot imaginar tan sols com una commemoració sentimental.
Jesús digué: "Preneu, aquest és el meu cos, la meva vida." El dinamisme de l'Eucaristia es troba en aquest imperatiu, l'acceptació d'aquesta generosa oferta és un acte de confiança i d’audàcia. Prendre el cos de Jesús és acceptar entrar en el designi valent del qui i va venir a salvar-nos. Sabem, doncs, a què ens compromet: viure amb Jesús i com Jesús és triar estimar del tot.
El que sovint ens pot aturar en la celebració eucarística és el fet d'estar al costat de persones desconegudes; les moltes paraules deficientment proclamades; els cants poc coneguts i mal cantats... etc. Llavors, preguntem: Tot això ens compromet i ens porta a estimar? La resposta ha de ser: el que està en joc no són les formes sinó la fe, la fe de cadascú en el sagrament. Si Jesús va dir "preneu la meva vida", el que ens demana és viure com ell, no per senzilla imitació, sinó per identificació.
No som nosaltres els qui hem inventat l'eucaristia, sinó ell: "Per poder viure com jo, preneu-me; soc jo."
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.