Nadal. Cicle C
Barcelona, 25 de desembre de 2018
La majoria de sermons d’avui insistiran en el sentimentalisme i en l’ensucrament davant del Nen Jesús.
Com si el cristianisme fos una qüestió sentimental i ensucrada i emotiva.
No es tracta d’emocionar-se, sinó de convertir-se.
No es tracta de sucre, sinó de creu. I de Creu en majúscules.
Insisteixo:
De què es tracta aquí?
Qui és realment cristià?
Aquí no es tracta d’emocions passatgeres i ocasionals.
La religió
és verdadera
és autèntica
és convincent
si es viu i es practica des d’una realitat que es viu, es toca i es palpa perquè ens fa més bones persones. Aquesta és la qüestió veritable, la qüestió clau, la qüestió decisiva. Més bones persones amb fets, no amb emocions.
Preguntem-nos, doncs, avui que és Nadal:
Com és la nostra bondat de cada dia? No la d’avui, sinó la de cada dia.
I, concretament:
Quins són els seus fruits palpables i tangibles, convincents i a l’abast dels més necessitats?
Mireu: Qui no sigui capaç o no vulgui respondre i comprometre’s amb la seva bondat personal de cada dia.--- no pot ser ni es pot tenir per veritable cristià i seguidor de Jesucrist.
Doncs, si no és veritable cristià, què serà? Serà un comediant més de la Gran Farsa mundana.
És a dir:
un mentider
un hipòcrita
un comediant
un descregut pràctic.
No es tracta d’emocions, sinó de conviccions operatives.
No es tracta d’excuses, sinó de compromisos reals i operatius.
Per què operatius?
Perquè milloren la realitat de les persones. Això és Nadal! No el sentimentalisme ensucrat i descompromès.
