Santíssima Trinitat. Cicle A
Barcelona, 11 de juny de 2017
No volem viure la festa de la Trinitat apartant la mirada del món.
No podem estar alegres i celebrar la festa de Déu oblidant els seus fills i les seves filles avui mateix
torturats
terroritzats
violats
i degradats de mil maneres.
Necessitem creure en Déu Pare de tots els pobles i religions, força creadora que ens vol bé a tots. Roca ferma i sòlida on arrelar amb confiança i sense temor en aquests temps insegurs i brutals.
Necessitem creure en Jesús, Fill de Déu i germà nostre, que ens dignifica i ens salva. En Ell hi descobrim la fesomia i el cor de Déu. En Ell sentim Déu molt a prop, torturat i crucificat junt a tants d’altres.
A Ell ens volem agafar en aquest temps de confusió en el que se’ns vol enganyar de tantes maneres i de tantes maneres se’ns enganya.
Necessitem creure en l’Esperit transformador de Déu que no abandona mai a cap persona humana. Dador de vida i defensor de tots els pobres en aquests temps indefensos i desvalguts. Necessitem el seu recolzament per a no caure en la desesperança i la frustració.
Volem estimar Déu Pare estimant la vida i lluitant a favor de les seves criatures.
És millor construir que destruir.
És millor fer el bé que perjudicar.
És millor la pau que la guerra.
És millor acollir que refusar. >>
És millor besar que escopir.
És millor ser que no ser.
Volem estimar Jesús, Fill de Déu encarnat, defensant el seu projecte de vida.
Jesús l’anomenava el “Regne de Déu i la seva justícia”.
Un projecte tantes vegades
-oblidat
-traït
-desfigurat
-trivialitzat
-i prostituït pels que ens diem l’Església de Jesús.
Volem acollir l’Esperit Sant de Déu per mantenir sempre la nostra resistència davant els amos perversos del món.
Volem pensar, sentir i actuar contra els seus projectes de mort i menyspreu dels petits i menystinguts.
No ens podem imaginar una altra manera de viure que estimant Déu i desvivint-nos pel nostre proïsme desvalgut, oprimit i necessitat.
Només així assolirem la nostra pròpia humanitat de persones
bones
honrades
sense por a la bondat i a la tendresa.
És per aquests camins i actituds que podrem arreglar aquest món tan i tan desgavellat. Almenys, intentar-ho!