Diumenge III de durant l’any. Cicle B
Barcelona,21 de gener de 2018
“Convertiu-vos perquè està a prop el Regne de Déu.”
Em pregunto què poden dir-li aquestes paraules a un home o a una dona dels nostres dies i el nostre temps, víctimes de l’atur, de la malaltia i amb les butxaques buides.
A ningú ens atrau escoltar una crida a la conversió.
De seguida pensem en quelcom costós i poc agradable: una ruptura que ens portaria cap a una vida gens atractiva ni desitjable, plena només de sacrificis i renúncies.
És realment així?
El verb grec “convertir-se” significa
-rumiar
-revisar l’enfoc de la vida
-reajustar la perspectiva.
El primer que hem de revisar és
-què bloqueja la nostra vida?
-alliberar la vida
de pors
egoismes
tensions
esclavituds que ens impedeixen créixer d’una manera sana i harmoniosa.
La conversió que no produeix pau i alegria no és autèntica. No ens apropa a Déu.
Hem de viure confiant en la grandesa de l’amor que Déu ens té.
És això el que anirà transformant i millorant el nostre viure.
La vida mai no és plenitud ni èxit total.
Hem d’acceptar que estem inacabats.
No hem de cedir mai al desànim.
Aprendre a viure del perdó: sense vanitat, sense orgull, sense tristesa, sense autosuficiència.
Perquè, com diu Isaïes: “Per la conversió i la calma sereu alliberats.” (Is. 30, 15)
Realment ho som?
Què vol dir seguir a Jesús?
Què exigeix de nosaltres?
Seguir Jesús és assumir com a projecte de vida el que Jesús deia per tota la Galilea: Ha arribat l’hora de prendre’s seriosament el projecte del Regne de Déu.
Per tant i en conseqüència, què és el decisiu i determinant?
El decisiu i determinant és creure que l’Evangeli és la Bona Notícia que ha d’orientar les nostres vides.
Realment les orienta les nostres vides l’Evangeli?
Sí o no?
Les excuses no valen res: són escapatòries inútils, són fugides d’estudi.
El que realment construeix són els determinis continuats i fidels.
Com són els nostres determinis?
Quina és la seva qualitat real, pràctica i transformadora?
