Àngleus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 3 de maig de 2015
Estimats germans i germanes, bon dia!
L'evangeli d'avui ens presenta Jesús en l'Últim Sopar, quan sap que la mort és a prop. Ha arribat la seva "hora". Per última vegada, ell està amb els seus deixebles, i al mateix temps vol fixar bé en la seva ment una veritat fonamental: també quan Ell no estigui físicament entre ells, encara ells podran mantenir-se units a Ell d'una manera nova, i així podran donar molt de fruit. Tots podem estar units a Jesús d'una manera nova. No obstant si un perdés aquesta unió amb Ell, aquesta comunió amb Ell, esdevindria estèril, de fet, nociu per a la comunitat. I per expressar aquesta realitat, aquesta nova forma d'estar units a Ell, Jesús utilitza la imatge del cep i les sarments, dient: "Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments "(Jn 15, 4-5). Amb aquesta figura ens ensenya com romandre en Ell, estar units a Ell, encara que Ell no estigui físicament present.
Jesús és el cep, i a través d'Ell -com la saba en l'arbre- passa a les sarments l'amor mateix de Déu, l'Esperit Sant. Heus aquí: nosaltres som les sarments, i a través d'aquesta paràbola, Jesús vol fer-nos entendre la importància de romandre units a Ell. Les sarments no són autosuficients, sinó que depenen totalment del cep, on s’hi troba la font de la seva vida. Així és per a nosaltres els cristians. Empeltats amb el Baptisme en Crist, hem rebut d'ell gratuïtament el do de la vida nova; i podem romandre en comunió vital amb Crist. Cal mantenir-se fidels al Baptisme, i créixer en l'amistat amb el Senyor mitjançant la pregària, la pregària de cada dia, l'escolta i la docilitat a la seva Paraula -llegir l'Evangeli- la participació en els Sagraments, especialment a l'Eucaristia i a la Reconciliació.
Si un està íntimament unit a Jesús, gaudeix dels dons de l'Esperit Sant, que -com ens diu sant Pau- són "amor, goig, pau, paciència, benignitat, bondat, fidelitat, dolcesa, domini de si mateix" (Gal 5,22 ). Aquests són els dons que se’ns donen si romanem units a Jesús; i per conseqüència una persona que està tan unida així amb ell fa tant bé al proïsme i a la societat, és una persona cristiana. D’aquests comportaments, de fet, es reconeix si s’és un veritable cristià, com donant fruits es reconeix l’arbre. Els fruits d'aquesta profunda unió amb Jesús són meravellosos: tota la nostra persona és transformada per la gràcia de l'Esperit: ànima, intel·ligència, voluntat, afectes, i també el cos, perquè som unitat d’esperit i cos. Rebem una nova manera de ser, la vida de Crist esdevé nostra: podem pensar com Ell, actuar com Ell, veure el món i les coses amb els ulls de Jesús. Com a resultat, podem estimar els nostres germans, a partir dels més pobres i sofrents, com ho va fer Ell, i estimar-los amb el seu cor i portar així en el món fruits de bondat, de caritat i de pau.
Cadascú de nosaltres és una sarment de l’únic cep; i tots junts estem cridats a portar els fruits d'aquesta pertinença comuna a Crist i a l'Església. Confiem-nos a la intercessió de la Mare de Déu, perquè puguem ser sarments vives en l'Església i testimoniar de manera coherent la nostra fe -coherència justament de vida i de pensament, de vida i de fe– conscients que tots, segons les nostres vocacions particulars, participem en la única missió salvífica de Crist.
Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió
