Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 24 de març de 2015
"Capricis espirituals" davant Déu que de mil maneres ofereix la salvació. Només perquè som persones que no sabem acceptar "l'estil diví" i ens entristim i caiem en la "murmuració". És un error que avui cometen tants cristians, així com la Bíblia relata el que va succeir en un temps amb el poble hebreu salvat de l'esclavitud.
Verí i Salvació
El Papa Francesc parteix de l'episodi proposat en el Llibre dels Nombres, on els hebreus es rebel·len contra les fatigues de la fugida al desert, el menjar "lleuger" del mannà, i comencen -diu el papa– "a criticar a Déu” i molts d'ells acaben morts i mossegats per serps verinoses. Només la pregària de Moisès que intercedeix per ells i aixecar un bastó com una serp -símbol de la Creu sobre la qual serà clavat Crist- es convertirà, per a qui ho miri, en salvació del verí:
“També entre nosaltres els cristians, quants, quants ens trobem també nosaltres, ens trobem una mica enverinats per aquest descontentament de la vida? Sí, veritablement, Déu és bo, però els cristians sí, però... Els cristians sí, però... Que no acaben d'obrir el cor a la salvació de Déu, sempre demanen condicions. "Sí, però així!”. 'Sí, sí, sí, jo vull ser salvat, però per aquest camí"... És d’aquesta manera com el cor esdevé enverinat”.
D’aquell estil que no ens agrada
També nosaltres, va prosseguir Francesc, "quantes vegades diem que ens sentim fastiguejats per l'estil diví. No acceptar el do de Déu amb el seu estil: aquest és el pecat -va subratllar el papa- aquest és el verí. Això ens enverina l'ànima, et treu l'alegria, no et deixa caminar". I Jesús -afirma- resol aquest pecat pujant cap el Calvari:
"Ell mateix pren sobre si el verí, el pecat i esdevé elevat. Aquesta tebiesa de l'ànima, aquest ésser cristians a mitges,“cristians sí, però... Aquest entusiasme a l'inici en el camí del Senyor i després esdevenir descontents, només es guareix mirant la Creu, mirant a Déu que assumeix els nostres pecats: el meu pecat hi és ".
Cristians sense “però”
"Quants cristians -conclou Francesc- avui moren al desert de la seva tristesa, de la seva murmuració, del no voler l'estil de Déu":
"Mirem la serp, el verí, allà, en el cos de Crist, el verí de tots els pecats del món i demanem la gràcia d'acceptar els moments difícils. D'acceptar l'estil diví de la salvació, d'acceptar també aquest aliment tan lleuger del qual es lamentaven els hebreus, d'acceptar les coses... D'acceptar els camins pels quals el Senyor em porta endavant. Que aquesta Setmana Santa -que començarà el diumenge- ens ajudi a sortir d'aquesta temptació de ser “cristians sí, però...".
Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió
