REGINA COELI
Plaça Sant Pere
Diumenge, 21 de maig de 2017
Estimats germans i germanes, bon dia!
L’Evangeli d’avui (cfr. Jn 14,15-21), continuació del del diumenge passat, ens porta de nou a aquell moment commovent i dramàtic que és l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. L’evangelista Joan recull de la boca i del cor del Senyor els seus últims ensenyaments, abans de la passió i de la mort. Jesús promet als seus amics, en aquell moment trist, fosc, que després d’Ell, rebran «un altre Paràclit» (v. 16). Aquesta paraula significa un altre “Advocat”, un altre Defensor, un altre Consolador: «l’Esperit de la veritat» (v. 17); i afegeix: «No us deixaré orfes: vindré a vosaltres» (v. 18). Aquestes paraules transmeten la joia d’una nova vinguda de Crist: Ell, ressuscitat i glorificat, habita en el Pare i, al mateix temps, ve a nosaltres en l’Esperit Sant. I en aquesta seva nova vinguda es revela la nostra unió amb Ell i amb el Pare: «Vosaltres sabreu que jo estic en el meu Pare i vosaltres en mi i jo en vosaltres» (v. 20).
Meditant aquestes paraules de Jesús, nosaltres avui percebem amb sentit de fe ser el poble de Déu en comunió amb el Pare i amb Jesús mitjançant l’Esperit Sant. En aquest misteri de comunió, l’Església troba la font inexhaurible de la pròpia missió, que es realitza mitjançant l’amor. Jesús diu en l’Evangeli d’avui: «Qui acull els meus manaments i els observa, aquest és el qui m’estima. Qui m’estima serà estimat pel meu Pare i també jo l’estimaré i em manifestaré a Ell» (v. 21). És l’amor que ens introdueix en el coneixement de Jesús, gràcies a l’acció d’aquest “Advocat” que Jesús ha enviat, és a dir, l’Esperit Sant. L’amor a Déu i al pròxim és el més gran manament de l’Evangeli. El Senyor avui ens crida a correspondre generosament a la crida evangèlica de l’amor, posant Déu al centre de la nostra vida i dedicant-nos al servei dels germans, especialment dels més necessitats de sosteniment i de consolació.
Si hi ha una actitud que no és mai fàcil, no ho és mai per descomptat en una comunitat cristiana, és justament la de saber-se estimar, d’estimar-se segons l’exemple del Senyor i amb la seva gràcia. A vegades els contrastos, l’orgull, les enveges, les divisions, deixen marca també sobre el rostre bell de l’Església. Una comunitat de cristians hauria de viure en la caritat de Crist, i en canvi és justament allí on el maligne “se’ns hi immisceix” i nosaltres a vegades ens deixem enganyar. I qui en paga els plats trencats són les persones espiritualment més dèbils. Quantes d’elles –i vosaltres en coneixeu algunes–, quantes d’elles s’han allunyat perquè no s’han sentit acollides, no s’han sentit enteses, no s’han sentit estimades. Quantes persones s’han allunyat, per exemple, d’alguna parròquia o comunitat, per l’ambient de xerrameca, de gelosies, d’enveges, que han trobat allà. També per un cristià saber estimar no és mai un do adquirit una vegada per totes; cada dia cal recomençar, cal exercitar-se perquè el nostre amor vers els germans i les germanes que trobem esdevingui madur i purificat d’aquells límits o pecats que el tornen parcial, egoístic, estèric i infidel. Cada dia cal aprendre l’art d’estimar. Escolteu això: cada dia cal aprendre l’art d’estimar, cada dia cal seguir amb paciència l’escola de Crist, cada dia cal perdonar i mirar a Jesús, i això, amb l’ajuda d’aquest “Advocat”, d’aquest Consolador que Jesús ens ha enviat, que és l’Esperit Sant.
Que la Verge Maria, perfecta deixeble del seu Fill i Senyor, ens ajudi a ser cada cop més dòcils al Paràclit, l’Esperit de veritat, per aprendre cada dia a estimar-nos com Jesús ens ha estimat.
Després del Regina Coeli:
Estimats germans i germanes,
Arriben malauradament notícies doloroses de la República Centreafricana, que porto al cor, especialment després de la meva visita de novembre de 2015. Enfrontaments armats han provocat nombroses víctimes i evacuats, i amenacen el procés de pau. Sóc proper a la població i als bisbes i tots aquells que es prodiguen pel bé de la gent i per la pacífica convivència. Prego pels difunts i els ferits i renovo la meva crida: que callin les armes i prevalgui la bona voluntat de dialogar per donar al país pau i desenvolupament.
El proper 24 de maig ens unirem tots espiritualment als fidels catòlics a la Xina, en la commemoració de la Beata Verge Maria “Ajut dels Cristians”, venerada al santuari de Sheshan a Shanghai. Als catòlics xinesos els dic: alcem la mirada a Maria, la nostra Mare, perquè ens ajudi a discernir la voluntat de Déu sobre el camí concret de l’Església a la Xina i ens sostingui en l’acollir amb generositat el seu projecte d’amor. Maria ens encoratja a oferir la nostra personal contribució per la comunió entre els creients i per l’harmonia de la societat sencera. No oblidem testimoniar la fe amb la pregària i amb l’amor, mantenint-nos oberts a l’encontre i al diàleg, sempre.
Dirigeixo la meva cordial salutació a vosaltres, fidels de Roma i pelegrins. En particular a la Capilla de Música de Pamplona; al grup del Colégio São Tomás, de Lisboa; als fidels de la Capella Saint-Charles de l’Hospital de la Croix Saint-Simon, de París; als de Torrent (València, Espanya), de Canadà i dels Estats Units d’Amèrica, entre els quals alguns de l’illa de Guam.
Una salutació especial als nois confirmats i confirmands de la diòcesi de Gènova: amb l’ajuda de Déu vindré a visitar la vostra ciutat el proper dissabte. Com també a les “Coccinelle” de Frosinone i als fidels de la Parròquia Santa Maria Goretti a Roma.
Estimats germans i germanes,
Desitjo anunciar que dimecres 28 de juny tindré un consistori pel nomenament de cinc nous cardenals. La seva provinença de diverses parts del món manifesta la catolicitat de l’Església difusa sobre tota la Terra i l’assignació d’un títol o d’una diaconia en l’urbs expressa la pertinença dels cardenals a la diòcesis de Roma, que, segons la notòria expressió de Sant Ignasi [d’Antioquia], presideix en la caritat de totes les Esglésies. I dijous 29 de juny, Solemnitat dels Sants Apòstols Pere i Pau, concelebraré la Santa Missa amb els nous cardenals, amb el col·legi cardenalici, amb els nous bisbes, els metropolitans, i bisbes i alguns preveres.
Vet aquí els noms dels nous cardenals: mons. Jean Zerbo, Arquebisbe de Bamako, a Mali; mons. Juan José Omella, Arquebisbe de Barcelona, Espanya; Mons. Anders Arborelius, Bisbe d’Estocolm, Suècia; Mons. Luis Marie-Ling Mangkhanekhoun, Bisbe titular d’Aquae Novae de Proconsularis, Vicari apostòlic de Paksé, al Laos; Mons. Gregorio Rosa Chávez, Bisbe titular de Mulli, Auxiliar de l’arxidiòcesi de Sant Salvador, El Salvador.
Confiem els nous Cardenals a la protecció dels Sants Pere i Pau, per tal que, amb la intercessió del Príncep dels Apòstols, siguin autèntics servidors de la comunió eclesial, i amb la de l’Apòstol de les gents, siguin anunciadors joiosos de l’Evangeli al món sencer i, amb la seva testimoniança i els seus consells, em sostinguin més intensament en el meu servei de Bisbe de Roma, Pastor universal de l’Església.
A tots desitjo un bon diumenge. Si us plau, no us oblideu de pregar per mi. Bon dinar i fins aviat!
Traducció per Ignasi Segura Renau
