Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 18 de maig de 2013
“I a tu, què?” El papa Francesc ha desenvolupat la seva homilia a partir d’aquesta pregunta de Jesús adreçada a Pere, que s’havia ficat en la vida d’un altre, en la vida del deixeble Joan, “que Jesús estimava”. Pere, ha subratllat el papa, estava mantenint “un diàleg d’amor” amb el Senyor, però després el diàleg “es va descarrilar” i el va portar cap a una temptació: “barrejar-se en la vida dels altres”. Com es diu “vulgarment”, ha observat el papa, Pere “hi fica el nas”.
Francesc ha assenyalat dues modalitats de ficar-se en la vida dels altres. Primer de tot, “la comparació”, “comparar-se amb els altres”. Quan ens comparem, “acabem en l’amargor, i també en l’enveja, però l’enveja rovella la comunitat cristiana”, li “fa molt de mal”; el “dimoni és això el que vol”. La segona modalitat d’aquesta temptació és la xerrameca. Comencem amb “maneres molt educades”, però acabem “escorxant el proïsme”.
“Quanta xerrameca dins l’Església! Quant xerrem els cristians! La xerrameca és escorxar-se, eh? Fer-se mal l’un a l’altre. Com si volguéssim disminuir l’altre, oi? En lloc de créixer jo, faig que l’altre sigui més baix i em sento gran. No va bé això! Sembla maco xerrar... No sé per què, però sembla maco. Com els caramels de mel, oi? N’agafes un – ah, que bo! – i després un altre, i un altre, i un altre, i al final t’entra mal de panxa. I per què? La xerrameca és així: és dolça al començament, però després et fa mal, et fa malbé l’ànima. La xerrameca és destructiva dins l’Església, destructiva... És una mica l’esperit de Caín: matar el germà, amb la llengua; matar el germà!”. Per aquest camí, “ens convertim en cristians de bones maneres i mals costums!”.
La xerrameca es presenta de tres maneres, ha observat el papa. “Fem desinformació: diem només la meitat del que ens convé i no l’altra meitat; l’altra meitat no la diem perquè no ens convé a nosaltres. Hi ha algú aquí que somriu... Però és veritat, o no? ‘Ho has vist això?’. I ja hi som. La segona cosa és la difamació: quan una persona té un defecte de veritat, o n’ha fet alguna de grossa, doncs explicar-la, ‘fer de periodista’... I el bon nom d’aquesta persona ja se n’ha anat en orris. I en tercer lloc, la calúmnia: dir coses que no són veritat. Això sí que és matar el germà! Les tres coses – desinformació, difamació i calúmnia – són un pecat! Això és un pecat! Això és pegar una bufetada a Jesús en la persona dels seus fills, dels seus germans”.
És per això que Jesús fa amb nosaltres el mateix que va fer amb Pere quan li va dir: “I a tu, què? Tu segueix-me!” El Senyor ens “assenyala el camí” de debò. “’La xerrameca no et farà bé perquè et portarà precisament a aquest esperit de destrucció dins l’Església. Segueix-me!’. És maca aquesta paraula de Jesús, és tan clara, és tan amorosa per a nosaltres. Com si ens digués: ‘No fantasieu creient que la salvació es troba en la comparació amb els altres o en la xerrameca. La salvació és caminar rere meu’. Seguir Jesús!".
"Demanem avui al Senyor Jesús que ens doni aquesta gràcia de no ficar-nos mai en la vida dels altres, de no convertir-nos en cristians de bones maneres i mals costums, de seguir Jesús, d’anar rere Jesús, pel seu camí. I amb això ja n’hi ha prou!”.
Durant l’homilia el papa també ha recordat un episodi de la vida de santa Teresina, la qual es demanava perquè Jesús donava tant a alguns i tan poc a uns altres. Llavors la seva germana més gran va agafar un didal i un vas, i els va omplir d’aigua. Després va preguntar a Teresina quin dels dos estava més ple. “Però si tots dos estan plens!” va contestar la futura santa. El papa ha dit que Jesús fa “el mateix amb nosaltres”, “no li interessa si tu ets gran, si ets petit”. Li interessa “si estàs ple de l’amor de Jesús”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.