"Quan Déu se’ns apropa hem de fiar-nos-en"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 18 de desembre de 2016

Estimats germans i germanes, bon dia!

La litúrgia d’avui, que és el quart i últim diumenge d’Advent, està caracteritzada pel tema de la proximitat, la proximitat de Déu a la humanitat. El passatge de l’Evangeli (cfr Mt 1,18-24) ens mostra dues persones, les dues persones que més que cap altra han estat involucrades en aquest misteri d’amor: la Verge Maria i el seu espòs Josep. Misteri d’amor, misteri de proximitat de Déu amb la humanitat.

Maria és presentada a la llum de la profecia que diu: «Mireu, la verge concebrà i donarà a llum un fill» (v. 23). L’evangelista Mateu reconeix que això ha succeït en Maria, la qual ha concebut Jesús per obra de l’Esperit Sant (cfr v. 18). El Fill de Déu “ve” al seu ventre per esdevenir home i Ella l’acull. Així, de forma única, Déu s’ha apropat a l’ésser humà prenent la carn a través d’una dona: Déu es va apropar a nosaltres i va prendre la carn a través d’una dona. També a nosaltres, de forma diferent, Déu se’ns apropa amb la seva gràcia per entrar en la nostra vida i per oferir-nos com a do el seu Fill. I nosaltres què fem? L’acollim, el deixem apropar-se o bé el rebutgem, el fem fora? Així com Maria, oferint-se lliurement a si mateixa al Senyor de la història, li va permetre canviar el destí de la humanitat, així també nosaltres, acollint Jesús i cercant de seguir-lo cada dia, podem cooperar en el seu disseny de salvació sobre nosaltres mateixos i sobre el món. Maria se’ns presenta doncs com model al qual mirar i sosteniment sobre el qual comptar en la nostra cerca de Déu, en la nostra proximitat a Déu, en aquest deixar que Déu s’apropi a nosaltres i en el nostre compromís per construir la civilització de l’amor.

L’altre protagonista de l’Evangeli d’avui és sant Josep. L’evangelista posa en evidència com Josep per si sol no pot donar-se una explicació del fet que veu tenir lloc davant els seus ulls, l’embaràs de Maria. Justament aleshores, en aquell moment de dubte, també d’angoixa, Déu s’hi fa proper –també a ell– amb un missatger seu i ell ve il·luminat sobre la naturalesa d’aquella maternitat: «El nen engendrat en ella ve de l’Esperit Sant» (v. 20). Així, davant d’aquest esdeveniment extraordinari, que certament suscita en el seu cor molts interrogants, es fia totalment de Déu, que se li apropa i, seguint la seva invitació, no repudia la seva promesa sinó que la pren amb ell i s’esposa amb Maria. Acollint Maria, Josep acull conscientment i amb amor Aquell que en ella ha estat concebut per obra admirable de Déu, al qual res és impossible. Josep, home humil i just (cfr v. 19), ens ensenya a fiar-nos sempre de Déu, que se’ns apropa: quan Déu se’ns apropa hem de fiar-nos-en. Josep ens ensenya a deixar-nos guiar per Ell amb voluntària obediència.

Aquestes dues figures, Maria i Josep, que són les primeres que van acollir Jesús mitjançant la fe, ens introdueixen en el misteri del Nadal. Maria ens ajuda a posar-nos en actitud de disponibilitat per acollir el Fill de Déu en la nostra vida concreta, en la nostra carn. Josep ens esperona a cercar sempre la voluntat de Déu i a seguir-la amb plena confiança. Tots dos han deixat que Déu se’ls apropés.

«Mireu que la verge concebrà i donarà a llum un fill: se li donarà el nom d’Emmanuel, que vol dir Déu-amb-nosaltres» (Mt 1,23). Així diu l’àngel: “Emmanuel s’anomenarà el nen, que significa Déu-amb-nosaltres”, és a dir Déu a prop de nosaltres. I, a Déu que s’apropa, jo obro la porta –al Senyor– quan sento una inspiració interior, quan sento que em demana fer quelcom més pels altres, quan em crida a la pregària? Déu-amb-nosaltres, Déu que s’apropa. Que aquest anunci d’esperança, que s’acompleix al Nadal, porti a terme la nostra espera de Déu també en cadascú de nosaltres, en tota l’Església, i en tants petits que el món menysprea, però que Déu estima i als quals Déu s’apropa.

Després de l'Àngelus:

Estimats germans i germanes,

Us saludo a tots, fidels romans i pelegrins arribats de diferents Països, les famílies, els grups parroquials, les associacions.

Us demano a tots pregar per tal que el diàleg a la República Democràtica del Congo es desenvolupi amb serenitat per evitar qualsevol tipus de violència i pel bé de tot el país.

En particular saludo el gran grup de l’UNITALSI –quina feina més bonica feu vosaltres, moltes gràcies!–, que ha donat vida a un pessebre vivent inclusiu de les persones amb discapacitat; com també els estudiants de l’Istituto Calabrese di Politiche Internazionali.

Voldria donar les gràcies a totes les persones i les institucions que ahir van voler expressar-me les seves felicitacions. Moltes gràcies!

Us desitjo a tots un bon diumenge: el temps és bonic.

El diumenge proper serà Nadal. Aquesta setmana –per favor– cerquem de trobar algun moment per aturar-nos, fer una mica de silenci, i imaginar la Mare de Déu i sant Josep que estan anant a Betlem. Imaginar com van: el camí, la fatiga, però també la joia, la commoció, i després l’ànsia per trobar un lloc, la preocupació..., etcètera. En això ajuda molt el pessebre. Cerquem d’entrar en el veritable Nadal, el de Jesús, que se’ns apropa –Déu-amb-nosaltres, a prop de nosaltres– per rebre la gràcia d’aquesta festa, que és una gràcia de proximitat, d’amor, d’humilitat i de tendresa.

I en aquells moments també recordeu-vos de pregar per mi. Bon dinar i fins aviat!

Traducció: Ignasi Segura —Catalunya Religió