Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 20 de juny de 2013
La pregària no és màgia, sinó encomanar-se a l’abraçada del Pare. El papa Francesc ha desenvolupat la seva homilia al voltant del “Pare Nostre”.
“La pregària no és una cosa màgica, no es fa màgia amb la pregària”. M'han dit, ha continuat Francesc, que quan es va a veure un bruixot, aquest diu moltes paraules per curar la persona. Però aquell “és un pagà”. Nosaltres, ens ensenya Jesús, “no hem d’adreçar-nos-hi amb tantes paraules” perquè Ell ja “ho sap tot”.
La primera paraula és “Pare”, i aquesta “és la clau de la pregària”. “Sense dir-la, sense sentir aquesta paraula, no podem pregar”.
“A qui prego jo? Al Déu Omnipotent? Massa llunyà. Ah, aquest jo no el sento pas. Tampoc Jesús el sentia. A qui prego? Al Déu còsmic? Molt comú, en aquests dies, oi?... Pregar el Déu còsmic, oi? Aquesta modalitat politeista que arriba amb aquesta cultura light..."
"Tu has de pregar el Pare! És una paraula forta, ‘Pare’. Tu has de pregar qui t’ha generat, qui t’ha donat la vida, qui te la donat a tu. No a tothom: a tothom és massa anònim. A tu. A mi. Ell és també qui t’acompanya en el teu camí: coneix tota la teva vida. Tot: el que és bo i el que no és tan bo. Ho sap tot. Si no comencem la pregària amb aquesta paraula, no pronunciada amb els llavis, sinó amb el cor, no podem pregar en cristià”.
“Pare és una paraula forta” però “obre les portes”.
“Tenim un Pare. Molt molt a prop, eh! que ens abraça... Tots aquests afanys, preocupacions, maldecaps, que podem tenir, deixem-los al Pare: Ell sap el que necessitem".
“Tenim un Pare. Molt molt a prop, eh! que ens abraça... Tots aquests afanys, preocupacions, maldecaps, que podem tenir, deixem-los al Pare: Ell sap el que necessitem".
"Però, Pare... quin Pare? Pare meu? No! Pare nostre! Perquè jo no sóc fill únic, cap de nosaltres, i si jo no puc ser germà, difícilment podré ser fill d’aquest Pare, perquè és un pare de tots. Meu, segur, però també dels altres, dels meus germans. I si jo no estic en pau amb els meus germans, no li puc dir pas ‘Pare’ a Ell”.
Francesc es deté en el fet que Jesús, després d’haver-nos ensenyat el Pare Nostre, subratlla que si nosaltres no perdonem els altres, tampoc el Pare ens perdonerà les nostres culpes. “És tan difícil perdonar els altres, és difícil de debò, perquè sempre ens queda aquella amargor a dins”.
“Però... ep! No! No podem pas pregar amb enemics al cor, amb germans i enemics dins el cor no podem pregar. Això és difícil: sí, és difícil, no és fàcil. ‘És que jo no puc dir Pare, no em surt’. És veritat: això jo ho entenc. ‘No puc dir nostre, perquè miri que m’ha fet aquest, i aquell i... Aquests han d’anar a l’infern, no?’. És veritat, no és fàcil. Però Jesús ens ha promès l’Esperit Sant: és Ell qui ens ensenya, des de dins, des del cor, com hem de dir ‘Pare’ i com hem de dir ‘nostre’".
Francesc es deté en el fet que Jesús, després d’haver-nos ensenyat el Pare Nostre, subratlla que si nosaltres no perdonem els altres, tampoc el Pare ens perdonerà les nostres culpes. “És tan difícil perdonar els altres, és difícil de debò, perquè sempre ens queda aquella amargor a dins”.
“Però... ep! No! No podem pas pregar amb enemics al cor, amb germans i enemics dins el cor no podem pregar. Això és difícil: sí, és difícil, no és fàcil. ‘És que jo no puc dir Pare, no em surt’. És veritat: això jo ho entenc. ‘No puc dir nostre, perquè miri que m’ha fet aquest, i aquell i... Aquests han d’anar a l’infern, no?’. És veritat, no és fàcil. Però Jesús ens ha promès l’Esperit Sant: és Ell qui ens ensenya, des de dins, des del cor, com hem de dir ‘Pare’ i com hem de dir ‘nostre’".
"Demanem avui a l’Esperit Sant que ens ensenyi a dir ‘Pare’ i a poder dir ‘nostre’, fent les paus amb tots els nostres enemics”.
Traducció: Marta Nin
