Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 16 de juny de 2015
Sant Pau organitza la col·lecta a l'Església de Corint per a l'Església de Jerusalem que viu moments difícils de pobresa. Francesc ha desenvolupat la seva homilia sobre la "teologia de la pobresa" partint de la Primera Lectura i ha observat que avui, com llavors, pobresa és "una paraula que sempre posa en una situació compromesa". Moltes vegades -ha observat- se sent dir: "Aquest sacerdot parla massa de pobresa, aquest bisbe parla de pobresa, aquest cristià, aquesta religiosa, parlen de pobresa... Són una mica comunistes, no?". I, en canvi -ha advertit- "la pobresa està precisament en el centre de l'Evangeli. I si traguéssim la pobresa de l'Evangeli, no es comprendria res del missatge de Jesús".
Quan la fe no arriba a les butxaques no és genuïna
Sant Pau -ha continuat- parlant a l'Església de Corint posa de manifest quina és la seva veritable riquesa: "Són rics en cada cosa, en la fe, en la paraula, en el coneixement, en tot zel i en la caritat que nosaltres hem ensenyat ". Així és l'exhortació de l'Apòstol de les Gents, "donat que són rics, siguin abundants també en aquesta obra generosa" en "aquesta col·lecta":
"Si tenen tanta riquesa al cor, aquesta riquesa tan gran -el zel, la caritat, la Paraula de Déu, el coneixement de Déu- fan que aquesta riquesa arribi a les butxaques. I aquesta és una regla d'or. Quan la fe no arriba a les butxaques, no és una fe genuïna. És una regla d'or el que Pau ens diu aquí: "vostès són rics en moltes coses, ara, així siguin abundants en aquesta obra generosa". Aquesta és la contraposició entre riquesa i pobresa. L'Església de Jerusalem és pobre, està amb dificultats econòmiques, però és rica, perquè té el tresor de l'anunci evangèlic. I aquesta Església de Jerusalem, pobra, ha enriquit a l'Església de Corint amb l'anunci evangèlic; li ha donat la riquesa de l'Evangeli ".
Deixar-se enriquir per la pobresa de Crist
"Vosaltres -ha prosseguit reprenent Sant Pau- que "sou rics econòmicament i que sou rics amb tantes coses, sereu pobres sense l'anunci de l'Evangeli, però han enriquit a l'Església de Jerusalem, eixamplant el poble de Déu". "De la pobresa ve la riquesa -ha afegit Francesc- és un intercanvi mutu". Aquí està el fonament de la "teologia de la pobresa": "Jesucrist de ric que era -de la riquesa de Déu- s'ha fet pobre", s'ha abaixat per nosaltres. I d'aquí es dedueix el significat de la primera Benaurança: "Benaurats els pobres d'esperit". És a dir, "ser pobre és deixar-se enriquir per la pobresa de Crist i no voler ser ric amb altres riqueses que no siguin les de Crist": "Quan nosaltres diem ajudem als pobres, no fem cristianament obres de beneficència. Això és bo, és humà -les obres de beneficència són coses bones i humanes- però aquesta no és la pobresa cristiana que predica Pau. La pobresa cristiana és que jo dono del que és meu i no del que és superflu, fins i tot del que és necessari, al pobre, perquè sé que ell m'enriqueix. I per què m'enriqueix el pobre? Perquè Jesús ha dit que Ell mateix està en el pobre".
La pobresa cristiana no és una ideologia
Quan em despullo d'alguna cosa -ha dit- "no només del que és superflu, per donar a un pobre, a una comunitat pobra", això "m'enriqueix". "Jesús actua en mi quan faig això -ha dit- i Jesús obra en ell per enriquir-me quan faig això":
"Aquesta és la teologia de la pobresa; això és així perquè la pobresa està al centre de l'Evangeli; no és una ideologia. És precisament aquest misteri, el misteri de Crist que s'ha abaixat, s'ha humiliat, s'ha empobrit per enriquir-nos. Així es comprèn perquè la primera de les Benaurances és: "Feliços els pobres d'esperit". Ser pobre d'esperit és anar per aquest camí del Senyor: la pobresa del Senyor que també s'abaixa tant que es fa "pa" per nosaltres, en aquest sacrifici. Segueix rebaixant-se en la història de l'Església, en el memorial de la seva passió, en el memorial de la seva humiliació, en el memorial de la seva pobresa, i amb aquest "pa" Ell ens enriqueix".
Traducció: Paloma Llorente -Catalunya Religió
